"Quan es parla de comunicació, sempre es pensa en les eines que possibiliten la difusió del missatge o el coneixement de la persona, però no són les eines o els sistemes el que permeten comunicar amb les persones. Són els valors. Els valors, són la plataforma sobre la que descansen el comportament de les persones i la interpretació del món d'aquestes.
Comunicar vol dir canviar el comportament de les persones. Per això, cal disposar de valors clars i compartits que permetin integrar esforços i orientar les energies d'una manera coherent amb la visió que les persones tenen sobre el seu posicionament estratègic.
La comunicació, no es pot donar només en base a disposar d'informació, cal que a més, hi hagi altres característiques:
- Per comunicar cal compartir valors. Aquests han de ser pocs i clars, amb els que s'identifiquin les persones.
- La comunicació ha de ser horitzontal, no vertical
- Per aconseguir el canvi de comportament de les persones, cal que hi hagi diàleg. Sense comunicació, no hi ha diàleg, però només amb comunicació i sense diàleg, no hi ha canvi de comportaments.
Sense comunicació, no hi ha diàleg i sense diàleg, no hi ha lideratge. No existirà mai el lideratge si no es comparteixen valors. Només és possible el lideratge si les persones s'identifiquen amb objectius, que necessariament han de ser compartits, fet que mai es produirà si no es comparteixen també, valors sobre els que descansen els objectius que es proposen les persones i les organitzacions.
El lideratge no és una qüestió d'experts en tècniques de màrketing, sinó que bàsicament, és una qüestió de valors"
Santiago Garcia Echevarría.
Aquesta reflexió és molt adient per el moment en el que ens trobem, en plena campanya electoral.
És en aquest moment màgic, en les campanyes electorals, on tots això: els valors, el lideratge, etc. cristalitzen definitivament en una persona o bé es desfan en com un terrós de sucre en una altre persona.
I el debat, serà un bon escenari per contemplar-ho.
.jpg)
.JPG)
6 comentaris:
Sens dubte, es tracta d'una reflexió molt interessant. Felicitats pel bloc, fa mesos que el segueixo i amb el google reader no em perdo cap de les teves notes. Molt interessant Pau!
Moltes gràcies Lluís.
Un plaer saludar-te i t'animo a seguir comentant la jugada.
tens raó, es posaran en un mateix pla els dos lideratges i veurem qui en té un de més fort...
m'agrada el to de la teva reflexió i bé, els que parlem en tu ja sabem que ets un enamorat dels valors!
demà, tots amorrats a la tv! ja has decidit cadena?
M'agrada la reflexió que fas sobre el lideratge i els valors Pau,jo sóc de les que penso que un líder neix i no es fa i si es fa, ha de ser molt intel·ligent per poder-se autoconstruir com a líder.
Tot i que el construir-se lider és una situació que dificilment "els no nascuts com a lider" aconsegueixen fer perfectament.A voltes és com si hi el perdedor volgués ser victoriós i no ho arribés a aconsseguir, i es quedés en una triste metafòra reflex de la victòria.
Per a què hi hagi un canvi en el comportament de les persones, hi ha d'haver com tu dius un diàleg, un feedback diria jo, ja que aixì l'emissor pot conèixer els pensaments dels seus receptors i emetre el missatge necessari per fer variar el comportament dels receptors, del públic que escolta, en funció dels interessos de l'emissor. Llavors és quan intervenen les característiques del líder, la intel·ligència, el domini de l'estratègia més adient i el saber fer del lider per aconsseguir el què vol , allò que necessita del seu públic.
El debat,en ple diàleg, serà un aparador adient per veure com s'esdeve aquesta petita batalla de paraules, que promet ser, intensa, si més no.
Merci Albert. Veuré el debat a través de totes les TV que el donin. És una nit Zapping, però segurament que TV1 i Cuatro.
Cristina,
Jo crec que el líder es fa, el fa l'experiència, la vida i com s'enfronta als reptes que aquesta li planteja.
Hi ha un substrat innat, però el ser o no ser, el fa vivint, assumint reptes i superant-los-
Hi ha moments d'inflexió on cauen o cristal·litzen lideratges. Un debat com el d'avui és un d'ells.
Tot i reconèixer que hi ha gent que sembla predestinada a ser líder, crec també, que és la vida i els camins per on ens porta, que poden fer que una persona es converteixi en un líder.
Potser la diferència rau en què el líder nat VOL ser líder ja que tota la seva vida s'ha vist com a tal. L'altre s'hi troba sense voler, o fins i tot, voldria no ser-ho, però s'hi veu abocat. La seva fe, creences, lluita, bandera... els seus valors, com diu en Pau, són una base prou sòlida per alçar-lo entre els iguals i projectar-lo com a líder.
Si en un moment donat, aquest segon reuneix forces per aixecar una bandera, tindrà legions de seguidors perquè no s'ha imposat a ningú: ha estat escollit!
Salut!
Publica un comentari a l'entrada