Quan hi creguis ho veuràs
Aquesta frase resumeix molt bé la meva opinió sobre el procés que es produeix en la ment de la gent a l'hora de decidir el seu vot.
Tots coneixem la frase de Sant Tomàs, que va pronunciar quan els deixebles li anunciàven la resurrecció de Jesús: "Ho creuré quan ho vegi". I aquest ha estat el comportament habitual de la majoria de persones a l'hora de prendre una decisió. Primer veure els fets i després, un cop comprovats, creure-t'ho.
Aquesta actitut, és la que ha regit el comportament de tots els actors que intervenen en una campanya electoral: votants, candidats, periodistes, opinadors, etc. i que ha tingut en l'eslògan de José Montilla en les eleccions catalanes del 2006, "Fets no paraules" la seva cristalització més afinada. Un molt bon eslògan que ja va ser utilitzat als anys 80 per Jordi Pujol, i que resumeix molt encertadament la primacia dels fets, de la gestió, de l'obra de govern, de les propostes, del programa, etc. davant d'allò inconcret i intangible que també influeix a l'hora de decidir el vot.
És la victòria de la raó davant la fé. La victòria del programa davant els valors.
Jo, en contra d'aquesta corrent majoritària, crec que els valors, la fé, els intangibles, juguen un paper importantíssim a l'hora de decidir el vot.
L'home no és només un ésser racional, és també un ésser emocional. I pot decir el vot a través de tots dos camins: el cap i el cor. No són dos camins antagònics són complementaris.
- Ho creuré quan ho vegi
- Quan hi creguis ho veuràs
Dos camins que poden portar a una mateixa direcció, o no.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
.JPG)
7 comentaris:
La gent vota amb el cor, cert. És un acte profundament irracional i ho serà així fins que no tinguem ciutadans super formats, cosa que no passarà. Creure en un republicanisme extrem, que els ciutadans són completament lliures, autònoms, equànims... és una quimera.
I aquí és on entra la força del valor, de la passió, de la irracionalitat pròpia dels enamorats. La política és un art de seducció i en aquesta campanya cap candidat està fent el salt a la seva dona (és simptomàtic que ZP i Rajoy diguin que estimen tant a la seva dona?)...
D'acord Albert.
Només una consideració: jo crec que encara que tinguéssim ciutadans lliures i ben formats el cor també tindria importància a l'hoar de votar.
La contradicció raó/emoció, no és real.
Raó? Valors?
Sou uns optimistes.
A mi cada vegada em fa més l'efecte que el vot s'escull de diverses maneres, cadascuna més descoratjadora:
1.-En negatiu: voto en Rajoy pq no puc veure en ZP. Voto en ZP que no m'agrada però com a mínim no és en Rajoy.
2.-Per sectarisme: Voto Rajoy (o ZP) encara que ordeni matar les criatures i cremar els boscos el seguiré votant. Són els meus!
3.- Per por: si guanya X em quedo sense pensió. Si guanya Y hauré de pagar tant de drets reals.
4.-Per simpatia: no tinc ni idea de quin és el programa d'aquest polític, ni conec els seus ministres, i no sé si val o no, però sembla bona persona. El voto.
5.-(...) Podríem anar seguint.
Segurament la república de ciutadans lliures il·lustrats és un objectiu inabastable. Però inabastable o no, mai no pot deixar de ser un objectiu. Si creiem que és una quimera, haurem de consentir que també és quimèric el sistema democràtic i que maleïda va ser l'hora en que vam abandonar el despotisme, això sí, il·lustrat.
Salut.
Beta,
En la majoria de casos que comentes el cor és molt important. Què vol dir són els "meus"? Doncs, que hi ha uns sentiments més o menys emotius, més o menys irracionals cap a ells.
El gran error de la societat occidentals és la contraposició del contrari. En la societat occidental un terme l'entenem en contraposició al seu contrari, per comparació (blanc o negre) i no amb complementarietat com en la tradició asiàtica.
Des de Descartes, hem contraposat la fé i la raó, sense saber si és possible que un home sigui plenament racional, sense influència emocional. Per mi, això és impossible. De fet, crec que influeix més l'emoció.
Quanta gent coneixes que vota en contra dels seus interessos per una qüestió emocional?
Moltíssima gent a Catalunya, no votaria mai PP encara que racionalment el beneficiés, i a l'inversa.
No busquem la raó pura, no existeix l'home racional. Existeix l'home, que és racional i emocional.
Segons Napoleó, ”Sólo se puede gobernar a un pueblo si le ofreces un porvenir. Un jefe es un vendedor de esperanzas”.
Roser,
A lo que es refereix Napoleó, és al "relat".
Per gobernar, per ser escollit, has de proposar un "relat" sobre el teu país, etc. El teu projecte ha d'estar narrat en format de relat i per tal la gent s'hi impliqui, aquest relat s'ha de basar en uns valors compartits per tota la societat que vols liderar.
Això, un "relat" que il.lusioni, que connecti, amb el que et sentis segur i t'identifiquis, i sobretot un "relat" creible.
Publica un comentari a l'entrada