Claus de les eleccions als EEUU: La política exterior

A les eleccions a la presidència dels Estats Units d'Amèrica, la política exterior esdevé un factor de primer ordre, una de les claus per a l'elecció. No per què els interessi més que a altres països, sinó que degut a que són la primera potència mundial, tenen molts més interessos a l'exterior que la resta de països.

Els EEUU són "l'imperi" actual i com a tal, han de vetllar per l'statu quo de la política mundial. Un statu quo que els afavoreix. Per tal de protegir els seus interessos, tenen l'exèrcit més gran i potent del món, un deplegament de bases militars arreu del planeta molt important, així com una la xarxa diplomàtica més potent que hi ha.

Tot això, per què els interessos nordamericans no s'acaven al seu continent sinó que s'extenen fins al lloc més recòndit del planeta. I tot amb un únic objectiu: continuar amb la supremacia nordamericana. Continuar amb l'imperi.

Aquesta visió de la política exterior, i la importància que prén en la campanya electoral, és molt diferent a la que pugui tenir en unes eleccions a Itàlia o Mèxic. La importància és fruït de la magnitut dels interessos que tens a l'exterior.

Així doncs, la política exterior sempre ha estat un factor clau en les eleccions nordamericanes i en aquesta ocasió ho continuarà essent.

No crec que el tema de la guerra d'Iraq tingui una influència tant determinant com ho va tenir en la guerra de Vietnam per l'elecció de Richard Nixon, tot i que dramàtica, no ha arribat al nivell d'esgotament i frustació que va suposar en aquella ocasió al poble nordamericà.

En el que es fixaran els electors americans conscient o inconscientment, i que hem pogut veure aquests dies en la gira internacional que ha fet Barack Obama, és en quin dels dos candidats, vetllarà més eficaçment per els interessos nordamericans al món, és a dir per qui mantindrà o si és possible incrementarà l'hegemonia nordamericana, qui garantiràl'imperi.

És per això que el paper de "comandant en cap" és tant valorat a l'hora d'elegir un candidat, ja que amb tants interessos a l'exterior, és probable que s'hagi d'anar a una confrontació per defensar-los. Tots els presidents nordamericans han tingut un enfrontament militar sota la seva presidència, així que forma part de l'imaginari col·lectiu, pensar en el perfil del "comandant en cap" a l'hora d'anar a votar.

Qui representi millor el paper de líder militar que sap protegir el interessos del país arreu del món, més opcions té per arribar a la Casa Blanca.

Això no vol dir que serà president el que més d'adequï a aquest perfil de "comandant en cap" sinó que sense tenir aquest perfil, no es pot ser president -sobretot després de Carter- . És en aquest sentit on cal situar la gira d'Obama i part de la campanya que realitzarà fins al novembre, ja que Obama sap que Mc Cain és aquest sentit està més ben posicionat i sap, que els principals atacs que rebrà seran per aquest tema.