El principal handicap de Barack Obama per arribar a la presidència dels EEUU no és la seva raça, ni el seu discurs, ni Hillary Clinton, ni John Mc Cain.
El principal problema és que l'escenari electoral dels EEUU és el que és. El país gira a la dreta, darrerament s'ha accentuat, però és un procés ininterrumput des de fa anys. El centre dels EEUU es troba a la dreta.
És una situació similar a la de França.
Si vols guanyar unes eleccions als EEUU, no has d'anar al centre, has d'anar a la dreta. Ja sé que això és difícil d'entendre des d'Europa -on el cas és invers- però la realitat és aquesta.
El principal problema de Barack Obama és que es presenta per el Partit Demòcrata.
Als USA un govern demòcrata és l'excepció. És molt difícil guanyar unes eleccions sota el signe de l'ase.
Tal com avui comentava Antonio Caño a El País, des de la II Guerra Mundial, només quatre presidents han estat demòcrates.
En més de 60 anys, quatre presidents: El més estimat, John F. Kennedy, el van assassinar; el seu successor -sense passar per eleccions- Lyndon Johnson, va pendre possessió en un avió i no va optar a la reelecció; el tercer, Jimmy Carter, va ser un fracàs i va ser derrotat severament, i l'últim Bill Clinton, va guanyar per què el vot republicà es va dividir al presentar-se un candidat a la dreta del Partit Republicà, Ross Perot, a més de George Bush. Si només hi hagués hagut un candidat de dretes, aquest hagués guanyat, ja que la dreta va obtenir més vots.
En definitiva, en més de 60 anys, només dos candidats han guanyat en una elecció enfront un candidat Republicà: Kennedy i Carter.
I això no és per què els republicans presentin candidats més brillants, sinó per què estan més ben posicionats en un país que està escorat a la dreta.
.jpg)
.JPG)
11 comentaris:
Estic bastant d'acord...
i interpreto algunes claus addicionals en el meu article d'avui PÚBLICO.
Espero que ajudi al debat i la reflexió.
Fins aviat!
Molt bon article el que publiques avui a PÚBLICO, Antoni.
Coincideixo que el tema de les eleccions no és l'economia ni l'Iraq. És Obama si o Obama no.
Mc Cain es centra i es centrarà a donar arguments pel no.
Fa uns dies escrivia al bloc sobre això, precisament: qui acabe imposant el seu escenari de confrontació tindrà bona part de la guerra guanyada. Ja ho diu Sun Tzu...
És per això que, als Estats Units, la triangulació és encara més important que a un context europeu. De moment.
L'última frase em referia a què els EUA estan escorats a la dreta, no pas a l'escenari.
Si ja no sé ni escriure amb coherència...
Cento, totalment d'acord.
Pel que fa a la triangulació, inmers en plena tesi, he fet descubriments fentàstics sobre la triangulació. Un abans i un després de l'art del triangle
I què en penseu de les apel·lacions de Barack Obama als boomers? Què en penseu del seu discurs post dreta-esquerra?
Albert,
Doncs degut a l'escenari que plantejo al post,i que com molt bé m'ha puntualitzat en Ferran, Carter va guanyar pel recent cas Watergate, que sinó...és a dir, el centre als USA és a la dreta, per tant, Obama ha de triangular i triangular.
Benvolgut Pau,
el teu diagnòstic es encertat però hi ha algun petit error, com dir que LBJ no va passar per les urnes, ho va fer el 64 i va guanyar a 44 estats dels 50 (evidentment sota el xoc de l' assessinat de JFK). Carter guanya no perquè fos brillant ni res de tot això sino perquè acabava de passar l'escandol Watergate sino segurament un altre republicà hagués guanyat, és a dir, tampoc és que guanyessin els democrates sinó que les circumstancies ho van fer possible, i un cop passades aquestes al 80 Reagan li fot una pallisa a Carter tremenda (45 estats republicans i 5 democrates i més de 8 millons de vots de diferencia). Per lo tant realment crec que l'unic democrata que guanya en 60 anys es JFK. I sí et dono tota la raó quan dius que a USA el centre es troba a la dreta.
A USA el centre es troba a la dreta, però des de fa 60 anys que USA segueix esperant i buscant un nou JFK. No és paradoxal?
Pau, intenta buscar una entrevista i reportatge al Time d'aquesta setmana i veuràs a què em refereixo amb els boomers...
Ferran,
Merci per l'aclaració.
Guillem,
Estàs segur que els USA busquen a un Kennedy? O els demòcrates busquen a un Kennedy i els republicans un Reagan?
Albert,
OK, ho buscaré
Publica un comentari a l'entrada