"És un dels pitjors escenaris possibles pel PSE"
Així es manifestava un militant socialista la nit electoral a Bilbao.
I és veritat. L'escenari sorgit de les urnes és un escenari molt complicat pel PSE.
En primer lloc per què degut a l'ambiciosa campanya que han fet promoguent el canvi, estàven obligats a materialitzar el canvi si aquest era possible. Com així ha estat. El que passa és que comptàven amb una distància respecte al PNB menor que hauria suposat un canvi més natural i menys traumàtic. A més, aquest resultat impossibilita l'entesa amb un PNB debitilitat -que no és el cas- i limita la capcitat de maniobra del PSE a l'hora de buscar acords, ja que qualsevol cosa que no sigui pactar amb el PP, significarà que el Partit Popular ja té feta la campanya fins a les pròximes eleccions generals.
Com qualsevol governant, si finalment Patxi López arriba a ser Lehendakari, tindrà un seguit de limitacions a l'hora de governar, a l'hora d'aplicar el seu projecte polític. En el cas de López, aquestes limitacions són massa fortes per a poder tirar endavant un projecte polític sòlid.
Aquestes limitacions, els problemes de Patxi López són:
- La seva debilitat electoral. El PSE no preveia aquests resultats. Per poder portar a terme el canvi que proposava necessitava almenys 26-27 diputats i que el PNB treiés 28-29 diputats, com preveien totes les enquestes. Amb 24 o 25 diputats, el canvi és més costós, sobretot per la fortalesa electoral del PNB.
- El fet que la clau del canvi la tingui el PP (pitjor si a més necessita a UPD) és una bomba de rellotjeria per els interessos socialistes. No només pel fet que el teu pitjor enemic polític a escala nacional pugui decidir la teva sort política sinó sobretot, pel fet que el projecte de canvi que va proposar López no es podrà materialitzar tal com ell volia.
López es va proposar com un lehendakari no frontista, com una tercera via entre el nacionalisme basc i el nacionalisme espanyol. Un lehhendakari que unís a tots els bascos. Això és impossible de la mà del PP. El PP l'hi exigirà lluita contra les icones del nacionalisme: llengua, cultura, etc.
Això trenca tota la feina que havia fet López per acostar-se al món sociològic del PNB, per triangular, per acostar-se al "centre" polític basc.
El PP exigirà que s'allunyi del centre i es posicioni a un costat, a l'extrem. I ho haurà de fer, ja que el PNB no li votarà gairebé cap proposta i haurà de dependre del PP per aprovar projectes.
- El poc suport social que tindrà darrera seu. Un goernant, el primer que ha de tenir i que al governar ha de consolidar, és suport social. En aquest cas, si comptem els vots dels "nacionalistes", els que estaran exclosos del govern són bastants més que els dels "constitucionalistes". No només són més els que es van presentar a les eleccions són més sinó que a més, si hi sumem el 9% de vots nuls abertzales, les distàncies són importants.
- El control dels pressupostos. A Euskadi, degut al "cupo" basc, qui recapta els impostos i els transfereix al lehendakari, són les diputacions forals. Les diputacions són autèntics governs amb una capacitat econòmica importantíssima. De fet recapten tots els impostos que genera el país. Les tres diputacions estan estan presidides pel PNB, que no li facilitaran les coses a López. Alava podrà canviar de majories amb uynpacte PP-PSE però elproblema encara existirà.
- La política espanyola. Si Patxi López és lehendakari serà un lehendakari que estarà totalment lligat a la política espanyola, no per voluntat seva sinó per la dels qui li donaran suport, el PP.
En fí, aquests són alguns dels problemes de Patxi López si esdevé lehendakari. Fixeu-vos que no he parlat d'ETA ni dels interessos del PSOE... imagineu-vos la magnitut del repte de López.
.jpg)
.JPG)
9 comentaris:
Això és el que passa si el qui governa no és el qui la majoria del poble ha triat. Que el govern no és gens fort i no poden dur a terme les seves idees.Ara, els socialistes com que ho volen tot, Catalunya, Euskadi.. pacten amb qui sigui (d'ERC al PP) i els tenen pillats pels collons(amb perdò per l'expressió)
Estic d'acord que la situació del PSE a Euskadi és francament complicada, i complica la situació del PSOE a Espanya, però la democràcia representativa permet aquestes coses, entre altres coses perquè per sort no és el govern estricte de la majoria. A més, el fet que qualsevol partit pugui arribar a governar si recull els suports necessaris ho hauriem de veure com una oportunitat i no com un handicap, ja que garanteix la negociació, el pacte i la col·laboració... que a mi em sembla que són actituds que reforcen la qualitat democràtica.
Però vaja, que sí, que ho tenen difícil... jo espero que se'n surti.
Hola Pau,
Qui tindrà un greu problema serà el PSC. Com pot justificar al seu electorat, els acords que el seus homòlegs bascos han pactat amb el PP.Recordem la magnífica campanya de "si tu no hi vas, ells tornen".
Quin serà el seu argumentari ara?
Pau, veig que hem coincidit en part de l'anàlisi.
Dos anys de legislatura, com a molt. Al temps.
Cladria preguntar-se si aquest Canvi promogut en aquesta ambiciosa campanya, preveïa la possibilitat de gobernar amb el suport del P.P., que exigirà segur contrapartides q aniran contra la voluntad de la majòria del poble basc.
Si era així haguès estat bè q ho haguès explicitat obertament, tal com varen fer els altres en negatiu o els mateixos Socialistes a Catalunya, sobretot tinguen en compte que segons totes les enquestes, el govern preferit pels bascos és un govern format pel PNB i PSE, i el que més rebutgen és un govern PSE-PP.
No oblidem q contant els vots nuls els "Podem i/o volem canviar la Constitució" continuarien mantenint la majòria i el partit majoritari al parlament.
Per tant, haguès estat bè q Patxi haguès explicitat obertament, la possibilitat d’ oferir als bascos el Canvi amb el suport del Constitucionalisme del P.P. tal com varen fer els altres en negatiu o els mateixos Socialistes a Catalunya.
Tot i q es pretèn afrontar la situació desde una òptica constitucionalista, cal no oblidar q aquestes eleccions es resolen en un àmbit exclusivamente basc.
Pep no crec que aquestes eleccions es resolguin en un àmbit exclusivament basc, de fet, el Sr. Zapatero s'està guardant el pacte del finançament català a l'espera del que passi a aquest pais. Està clar, si López es fa lehendakari amb el suport del PP, el Congrés ja no comptarà amb l'aliat del PNB i aleshores treurà el pacte (d'una manera o altre) en benefici d'aliats de Catalunya.
Tot plegat una pena.
Un nacionalista.
Però no oblidi que el poder desgasta -com deia Andreotti- sobre tot al que no el té.
Algú te en conta el Poble Vasc en aquesta lluita per el poder.
Francament tot plegat fa força fastic.
El govern del poble i per el poble, ont és?
Adrià,
La victòria sempre et dona un plus de legitimitat, obviament. Llegeix l'estudi d'aquest diumenge de Carles Castro a La Vanguardia.
Marta,
Tens raó, però difícil ho té i més al País Basc.
Pau,
Totalment d'acord. El PSC serà un dels prjudicats de l'arribada de López a la lehendakaritza. El missatge d'avisar d'un pacte CIU-PP no el podrà repetir amb tanta contundència.
Cento,
No sé quan durarà, però fins que el PP vulgui.
Totalment d'acord Pep,
De fet, Patxi López ho va explicitar que acceptaria el suport del PP per ser lehendakari. En això no ha enganyat a ningú.
El problema de López, és que ell compta en la reciprocitat del PP per el govern de Navarra. I poguer governar sense que el PP el "colli" molt. El problema és que el PP i UPN van trencar relacions gràcies al PSOE i per tant, el PP no es veu lligat a cap compromís pel tema Navarra. Ells ja han perdut el govern navarrés amb l'escissió d'UPN. Per tant, faran pagar a Patxi López el seu suport amb càrrecs o sobretot, polítiques. I això és un problema per López.
Anònim,
No en tinguis cap dubte, els interessos no són exclusivament bascos, són sobretot, d'ambit espanyol.
Si i no, Sr. Luri. És veritat, però en aquest context, pot desgastar molt més al que governa. Ja que no és només governar, és tenir èxiten una situació difícil, amb una quantitat d'agents polítics i socials en contra brutal. A més dels que he dit, els dos principals sindicats són nacionalistes de la línia dura: ELA i LAB. En aquest cas, el govern és un caramel enverinadíssim.
Anònim,
No gaire, però això no només en aquest cas, sinó en la majoria de casos.
Publica un comentari a l'entrada