La força d'uns pocs

Ahir, vam poder gaudir de les reflexions del gran anal·lista Andrés Ortega, en el marc del cicle "Els grans debats de l'era de la comunicació" que organitzem el CCAII conjuntament amb la UdG.

En el seu darrer llibre "La fuerza de los pocos", Ortega anal·litza el poder que en el marc de la globalització, adquireixen petits grups molt dinàmics i definits en tots els aspectes de la societat: economia, política, religió, etc.

En centraré en les reflexions d'Ortega pel que fa a la política, i el poder que estan aconseguint els petits grups compactes i clarament definits, que acaben esdevenint els que fan inclinar la balança cap a un o altre costat. Hem passat de la comunicació de masses a la comunicació de micro-grups.

El gran ideòleg d'aquesta teoria és Mark j. Penn, el gran estratega en matèrie d'enquestes de Bill Clinton i actual assessor en aquest àmbit en la campanya de Hillary Clinton.
Mark Penn, va publicar un llibre anomenat "Microtendències. Les petites forces que fan grans canvis" on analitzava la importància de captar les petites tendències en diferents grups reduïts, ja que sumant aquestes petites tendències s'aconseguia un possible gran nínxol electoral.
És a dir, la suma de petits grups diversos, que no tenen res en comú, crea una gran base electoral. A partir d'aquí, Penn es dedica a detectar aquests petits grups, definir-los, detectar les tendències d'aquests i crear-los un programa electoral a mida. Amb el suport d'aquests petits grups, es va consolidant una majoria electoral.
Els programes electorals, cada vegada es van convertint en una suma de petits programes electorals dirigits -subtilment o no- a petits grups de persones, més o menys homogènees que no tenen res en comú entre elles.

Els EEUU va passant així de ser un Melting Pot (una societat barreja) a ser una Nació de nínxols electorals.

Aquesta estratègia electoral, va tenir molt d'èxit en les campanyes de Bill Clinton i de fet, es van anar consolidant petits grups que després s'han fet famosos com les "Mum soccer". Karl Rove, també va basar la seva estratègia en aquests petits grups i la suma d'aquests va donar com a fruït, la victòria de Bush.
Avui en dia, si us hi fixeu, les eleccions primàries americanes es basen en definir petits grups i veure cap a on van les tendències d'aquest grups, a favor d'un o d'un altre. Els candidats plantegen el combat com la disputa del favor d'aquests grups: mares del futbol, treballadors blancs de classe baixa, els protestants de les mega-esglèsies, els cubans de Florida, els joves de Starbucks, els habitants de les rulots de les afores de les ciutats, els de l'associació del rifle, etc.

En definitiva, es tracta de definir grups compactes, analitzar les tendències d'aquests, les seves preocupacions i les seves esperances i fer propostes concretes per ells en el programa electoral. Si aconsegueixes la suma de molts petits grups, tens una gran base electoral que et pot portar a la majoria. Cal conèixer a l'instant les tendències dels grups, si estan mobilitzats o no, i llançar-los missatges específics en funció de les tendències. Per això són molt importants les enquestes, per saber què pensen els grupets, com es troben. Cal una gran maquinària d'enquestes que permanentment estigui treballant per veure la situació d'aquests en cada moment.

És el pas de la comunicació de masses a la comunicació facebook.

A Espanya ja hi ha un partit que està jugant en aquest camp, el PSOE, si bé, segons el meu punt de vista, erra en la definició dels grups i en l'anàl·lisi de les tendències.
La majoria de propostes del PSOE van en aquest sentit:
- Ajuda per accès a l'habitatge, per a joves que no poden emenacipar-se
- Ajuda de 2500 euros per fill, per a pares joves de classe mitja
- Llei de boda homosexual, per al col·lectius gay i simpatitzant, etc.

En canvi el PP, té una visió de la comunicació de masses i es dirigeix a un únic grup: la societat espanyola tradicional, o com a molt, als gran grups clàssics.

El gran dubte està en saber si la societat espanyola ha arribat al nivell d'individualisme i diferenciació que hi ha a la societat nord-americana. I en funció d'això, sabrem quin dels dos models té més èxit.
Per mí, Espanya esncara està en una societat de masses, electoralment parlant. Va tendint cap a l'atomització en grups, però encara hi ha uns missatges clars per a la tota societat que poden garantir una victòria electoral.

Ho veurem el 9 de març.