dilluns, 3 de març de 2008

El dilema ZP




ZP té un dilema. Un dilema per el debat d'aquesta nit.
La qüestió que ha de resoldre Rodríguez Zapatero és: Quina actitut ha de tenir en el debat d'aquesta nit? Ha d'entrar en l'enfrontament cos a cos o ha de tenir una actitut moderada, presidencial?

Rajoy ha d'atacar per força. L'aspirant va per darrera i només li serveix la victòria, tot i que ha d'anar en compte en animar el vot contrari. Però, què ha de fer ZP?

Després d'analitzar totes les enquestes i veure que totes les dades el beneficíen, la resposta hauria de ser clara. En condicions normals,amb els resultats dels sondejos a les mans, el PSOE guanyaria segurament, per un marge més ampli del que actualment assenyalen les enquestes, i per tant, el que hauria de fer és adoptar una actitut moderada, fugin del cos a cos, i assumint una imatge molt més presidencial.

Aquesta seria l'actitut que hauria d'adoptar en circunstàncies normals. I doncs, per què no hauria de fer-ho? Per què no sabem exactament el marc electoral d'on partim, ja que el tenim distorsionat per els fets de l'11M.

No sé per què, però hi ha molts fets que fan que no vegi gens clar els resultats que donen les enquestes. Tots aquests fets, es poden resumir en un: l'abstenció.
Hi ha molt poques enquestes que s'aproximin a les quotes de participació que la meva intuïció em suggereix. Totes, tret d'alguna excepció contemplen una participació alta, i el meu nas em diu, que almenys a Catalunya, la participació baixarà força.

Amb aquest factor al cap, Zapatero ha de resoldre el seu dilema, per què i si els resultats el 9 de març, no li són tant favorables com diuen les enquestes?
Bona part de l'opinió publicada en culparà a Zapatero de no haver aprofitat el debat al creure que ja tot estava fet.
El debat, és doncs, la gran oportunitat de Rajoy, però també de ZP.

Jo, si hagués d'aconsellar a Zapatero, li aconsellaria que anés a l'atac. De fet, no té gaire res a perdre, ja que difícilment pot movilitzar més als electors del PP, i almenys asseguraria la "tensió" fins el dia 9. Tot això, però, amb una exquisitesa en les formes.
A l'atac amb "talante" seria la recepta.

Tot i el resultat de debat d'aquesta nit, m'atreveixo a pronosticar que demà, tot continuarà més o menys igual, ja que la solució de l'enigma del 2004, només serà resolt el 9 de març del 2008.

5 comentaris:

GLbonafont ha dit...

Estic en part d’acord, però afegiria que aquesta nit Zapatero ha de ser capaç de fer el que no va aconseguir el dilluns passat: explicar el seu relat. Avui Zapatero no es pot permetre anar a remolc dels debats iniciats pel PP, ha d’anar amb força, i segurament també a l’atac, però si al fer-ho es desmarca de la “mirada positiva”, acabarà desconcertant a gran part de l’electorat i llavors segur que hi haurà sorpreses. El paper d’avui per part del PSOE és el d’enfonsar el contrari, però per fer-ho només ho aconseguirà fent que ell es vegi més que l’altre. Si el pretén enfonsar amb la crítica i el despesi, tota la campanya acabarà sent més incoherent del que ja és i suposarà major abstenció i desmobilització dels propis. El paper de Zapatero d’avui ha de ser el d’Obama en el sentit d’il•lusionador, però des de l’etiqueta d’incumbent. Un cara a cara de crítiques i "reproches" farà que fins i tot et quedis curt en la baixa participació que vas pronosticar.

pau ha dit...

Estem d'acord Guillem, però hores d'ara no pot fer d'Obama (falten 6 dies). El que ha de fer és il·lusionar alhora que atacar, no pot deixar que Rajoy porti la iniciativa com en l'altre debat.
És un paper difícil el que ha de fer.

**Clausewitz** ha dit...

jo aconsellaria atac, atac i atac. No pot anar de moderat perquè, com dius, acabaria amb la tensió. No guanyarà vots a la dreta, sinó que ha de fer que els que sortien al carrer a protestar per la guerra d'Iraq tornin a les urnes perquè ve el llop...

crec que l'error d'estratègia és del PP: no hauria hagut d'acceptar un debat cara a cara. El debat sí que haurà servit per una cosa, per la derrota del PP.

Anònim ha dit...

El meu jo animal, em diu, al atac, pero el meu racional, moderació.Peró pot esser que tinguis raó un atac moderat.
L'euforia de les enquestes em fa por i l'abstenció, panic.
Una abraçada.
Enric Oliva

**Clausewitz** ha dit...

la tensió, assegurada!