dissabte, 19 d’abril de 2008

La clau temporal

En qualsevol confrontació electoral a l'hora de plantejar l'estratègia de la campanya, el factor temps és un dels factors claus: cal arribar al dia de les eleccions en el moment més àlgid de la campanya, en el moment més propici per a nosaltres.

Però no és aquest el factor temps que volia comentar avui. Hi ha un altre factor temps que per mí és més important i que fa referència a la importància del temps a l'hora de plantejar un projecte polític o a l'hora de construïr a un candidat.

En aquest factor, hi intervenen els tres estadis temporals: present, passat i futur.
I de la combinació adequada dels tres estadis i dels fenòmens que els formen, obtenim l'èxit electoral.

El ciutadà, l'elector, busca per el present (el dia de les eleccions) un projecte que ens vinculi al nostre passat (els nostres valors col·lectius) i ens projecti al futur ( en aquest aspecte, té dues vertents: l'esperança en un futur millor i sobretot, el que ens plantegi unes solucions, una missió més sòlida per un futur que sempre està plè d'incerteses.És a dir, que ens redueixi l'incertesa).

La incertesa del futur i els valors, són dos factors claus per decidir l'elecció sobre vàries opcions. Aquests factors es visualitzen clarament en els estadis temporals: passat per els valors i futur per la incertesa, però també es podríen definir a través de la dualitat emocions/raó.

A l'hora de votar tenim present el nostre passat a través dels valors (emocions) i la projecció del nostre futur a través de la reducció de l'incertesa (raó).

A l'anar a votar, volem un projecte, un candidat que ens ofereixi una clara conjunció amb el que som, amb els nostres valors, amb el nostre passat (aquí hi intervé el factor emocional) i a l'hora, que ens redueixi la incertesa del futur, que ens doni seguretat (aquí hi intervé el factor racional).

Projectar en el present, el passat i el futur, aquest és el factor temporal, aquesta és la clau de l'èxit.

2 comentaris:

**Clausewitz** ha dit...

em fascina la reflexió del temps al voltant de la política... i em recorda tant a Clausewitz!

pau ha dit...

A mi, també Albert