Think Thanks

Aquest divendres hem tingut sopar preparatori per el viatge a Washington. Després de sopar, fent una copa al Negroni, un grupet format per Carlos Gómez, Vicent Martínez, Sílvia Majó, Guillem López, Montse Prats i jo mateix, ens hem summergit en una discusió sobre els think thanks i el seu paper a l'hora de transformar el discurs polític i la societat en general.

La controvèrsia estava en si per poder crear un laboratori d'idees útil i potent, era imprescindible un gran pressupost o pel contrari, no era condició sine qua non.
No cal dir, que jo defensava això últim. En canvi, els defensors de la importància del pressupost important com a condició imprescindible per començar a funcionar, creien que un think thank, només pot tenir èxit i ser útil, si darrera hi ha una inversió important.

Suposo que aquesta visió està molt influïda per el model republicà de think thanks: Eritage, American Enterprise Institute, etc. que s'han basat en uns pressupostos faraònics i que han tingut uns resultats brillants.
El think thank demòcrata, Rockridge Institute, també segueix aquest model, si bé, amb bastants anys de retard.
De fet, és el model FAES i el model que vol seguir Rodríguez Zapatero a Espanya i que ha encarregatla seva direcció a a Jesús Caldera, motiu pel qual ha saltat del del govern.

No obviaré -Déu m'en guardi- que sense un bon pressupost és molt difícil fer un bon think thank, però és que sense un bon pressupost, gairebé no es pot tirar endavant cap projecte, avui en dia.

Però, en un laboratori d'idees -i crec que, a la majoria dels llocs- el primer són les idees.
Les idees precedeixen els diners. Sense idees, sense pensadors de nivell, sense talent, no hi ha think thank.

La importància del diner sempre és relativa, la del talent, no.

PD: després del nomenament de Carme Chacón com a ministra de defensa, s'allunya la possibilitat de que sigui candidata a la presidència de la Generalitat.
La garante de la unidad de la patria, presidenta de Catalunya?