Els "fans" d'Obama. Boníssima la definició que segons informa La Vanguardia ha creat Rick Davis un dels assessors de Mc Cain per referir-se als seguidors de Barack Obama, sobretot als que van rebre'l a berlín com si fós una estrella del rock, però també per referir-se a la legió de joves americans que a qualsevol pregunta responen: "Yes, we can!"
Davis, ha descrit al candidat demòcrata com algú que té fans incondicionals arreu del món que l'adoren i ha comparat el nivell de seguidors que té com el de qualsevol estrella juvenil com Paris Hilton o Britney Spears.
L'equip de Mc Cain està perfilant la seva estratègia i aquesta estarà en funció de la d'Obama. Serà una estratègia defensiva, de desgast de la figura de Barack Obama.
És la tècnica del judo, aprofitar la força del rival a favor teu.
La il·lusió que desperta el candidat demòcrata als EEUU i arreu del món eren font de preocupació per a l'equip de Mc Cain, i més tenint en compte el seguiment que li fan els mitjans de comunicació, però han vist que l'Obabamania, sobretot després de la demostració de Berlín, dóna moltes oportunitats a la candidatura republicana.
Crec que el discurs a Berlín va ser un error i les enquestes així ho confirmen. Tanta il·lusió europea per un candidat desperta desconfiança en l'americà mitjà. Cavall de Troia?
L'objectiu és la figura d'Obama i la primera pregunta que Mc Cain llança en aquest campanya és:
A qui voleu com a president dels EEUU? A un líder, un comandant en cap o a una estrella amb una legió de fans?
La càrrega simbòlica que porta implícit el terme fans és brutal i més, acompanyant-lo de noms com Briteny Spears o Hilton, personatges egocèntrics, egoïstes, i frívols. La idea és perfilar el contrast entre un comandant en cap que només pensa en protegir els seus, la tropa i una estrella del món de l'espectacle amb multitut de fans.
La idea d'una estrella del món de l'espectacle de seguida desperta en la ment de la gent, el prototip d'algú frívol capritxós que no pensa en els altres, sinó en ell i en la seva carrera.
Cap aquí van els tiros.
.jpg)
.JPG)
9 comentaris:
veig que hem escrit posts similars, tu més professional, però idees similars!
Ara bé, com McCain basi tota la seva campanya en elements negatius, haurà de suar molt la samarreta eh?
Si, és arriscada l'aposta de Mc Cain, però només ho pot fer si Obama es passa de la ratlla i es deixa endur per l'eufòria com va fer a Berlín.
Mc Cain també corre el perill de passar-se de la ratlla en la crítica a Obama i ser percebut com a envejós i negatiu.
És un joc d'equilibris, el qui es passi, perd
completament d'acord
Pau, gràcies pel comment l'altre dia al blog! Molt ànims amb la feina i el viatge, se us veu molt en el tema! Bon cap de setmana
Merci Dídac, igualment!
Doncs pel tema equilibri del què parlàvem, com l'estratègia de McCain sigui aquesta tota la campanya, corre un risc molt gran de cremar-se: només atacar sense proposar res no es bo a Amèrica. Aquí sí que dona resultats, però allà...
Tens raó Albert. Suposo que primer intentarà desgastar Obama amb una campanya negativa que tingui com objectiu desacreditar a Obama (suposo que la farà gent aliena a la seva campanya: FOX, associacions, etc.) i alhora ell voldrà presentar-se com algú que és fiable amb una segura trajectòria: Deixeu-vos d'experiments metrosexuals, amí tots em coneixeu i sabeu que sóc fiable alhora de portar el timó del país.
"Tanta il·lusió europea per un candidat desperta desconfiança en l'americà mitjà".És exactament així. Els crits unànims d'"¡OBama! ¡Obama!" emitits per milers i milers d'alemanys a... Berlin, tenen associacions que McCain s'ha encarregat de reforçar en el seu anunci. La crítica més dura d'aquest anunci no es troba en el que explícitament diu (la comparació frívola entre Obama i Paris Hilton, etc) sinò en el que es limita a mostrar i, per tant, a recordar: La unanimitat d'aquests crits és l'autèntic missatge. A un americà mitjà li fan por perquè xoquen directament con el seu preuat sentit de la llibertat.
totalment d'acord Gregorio.
Vostè té un punt de vista privilegiat per analitzar la campanya.
Publica un comentari a l'entrada