Confrontació de populismes

Tal i com ha comentat Dick Morris en un recent article, en l'actual campanya nord-americana, estem assistint a una veritable confrontació entre populismes.
El populisme d'Obama i el populisme de Mc Cain-Palin.

Aquesta apoteòsi populista té el seu epicentre en l'esclat de la bombolla financera de Wall Street en plena campanya electoral. Un fenòmen que ha esdevingut el veritable "tema" de campanya i al que s'haurà de recòrrer per explicar el perquè dels resultats electorals.

És obvi que la crisi financera perjudica i molt -com diria una locutora de TV3- a John Mc Cain, però ambdos candidats han intentat encarar el tema de campanya utilitzant el populisme més tradicional.

El candidat demòcrata, Barack Obama, ha tirat del populisme de centre-esquerra. Un populisme que es podria resumir en: A partir d'ara, pujarem els impostos als més rics i els baixarem als més pobres.
Segons diu ell mateix, la seva reforma fiscal afavorirà al 95% dels contribuents. És a dir, proposa una mesura popular: el repartiment de la riquesa. Una proposta molt característica de la socialdemocràcia europea, però bastant novedosa en la política nordamericana. És un populisme bastant racional.

En canvi el candidat republicà, John Mc Cain, utilitza un altre tipus de populisme, un populime més cultural i social, molt menys econòmic, menys racional, però alhora més emotiu. És un populisme encarnat per dos personatges: Sarah Palin i Joe The Plumber.

Tant Sara Palin com Joe "El fontanero" tenen un objectiu molt clar: apel·lar a la white working class, a les classes mitjanes i baixes blanques que podríem definir com els "Joe Sixpacks".
Els SixPacs és un molt bon target que fa referència a les famílies que acostumen a reunir-se a veure els partits de qualsevol esport dels EEUU al sofà de casa amb un ingredient imprescindible: el pack de sis llaunes de cervesa que compren als Wall Mart.
En definitiva, Mc Cain proposa un populisme cultural, de classe que entronqui amb l'americà mitjà dels suburbis blancs del país que tot i estar putejat, té uns valors molt propers als republicans i és al·lèrgic a una cosa: els impostos. L'hegemonia republicana s'ha sustentat durant molts anys sobre aquesta massa social.

És doncs, una confrontació de populismes. Dos populismes que s'enmarquen perfectament en l'ideari de cada tradició ideològica. i la gran pregunta és:

En un terreny de joc marcat per Wall Street, quin dels dos populismes serà més popular?