dijous, 30 d’octubre de 2008

El punt d'inflexió






















Si totes les enquestes finalment tenen raó i la partida ja està decidida, molta gent es preguntarà: Quin va ser el moment clau? En quin moment va perdre les eleccions John Mc Cain?

La resposta que vé al cap de tothom és: quan va petar la crisi econòmica, quan els bancs financers i les asseguradores americanes van fer fallida.

A simple vista, és aquest moment on John Mc Cain va començar a allunyar-se de la presidència, però segons el meu punt de vista, va ser un dia després, quan ja tot havia petat.

Si John Mc Cain acaba perdent i vol buscar el moment en el que es va produïr el detonant que el va allunyar de la presidència dels Estats Units d'Amèrica, haurà de remontar-se a la seva reacció davant el primer debat entre els dos candidats.

La seva primera resposta de no presentar-se al debat per tal d'ocupar-se de la crisi econòmica va ser clau. Aquest gest demagògic i poruc alhora, va donar molta informació sobre el candidat republicà. Un gest tàctic que transmetia als ciutadans que el candidat no sabia estar a l'alçada de la crisi econòmica.

La notícia de la crisi va ser una prova i Mc Cain la va suspendre. A partir d'aquí ja res va anar bé del tot -llevat en Joe el "fontanero"-. La ciutadania nord-americana estava pendent de la reacció dels dos candidats. Obama no va fer res extraordinari, però va saber mantenir la calma, va saber estar al seu lloc. Mc Cain, en canvi, va intentar esquivar el debat demagògicament. En definitiva, va intentar aprofitar-s'en políticament, va fer tàctica de curta volada. I això li ha passat factura. Una factura, definitiva?

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Hola,

Sóc un estudiant d ela universitat de Berkeley a Califòrnia.
Sembla ser que el que serà determinant serà el nombre de persones incloses dins l' espiral de silenci que envolta el votant de Mc Cain. Almenys en estats com Califòrnia. Ningú sap quantes persones són exactament les que no es manifesten però no es senten còmodes amb Obama.

Salut i sort amb el blog.

Pau

Albert Medrán ha dit...

Valuosa aportació des de Berkley! I en relació al teu post, recordes el titular del meu post aquell dia? La gent es preguntaria si McCain estava preparat per liderar...

queden 4 dies per saber-ho i estic d'acord amb tu amb rebaixar les expectatives de la victòria brutal d'Obama, encara que ens ploguin crítiques des de blocs!

Demà marxem!

pau ha dit...

Hola Pau!
Benvingut al bloc.
Efectivament, el que tu dius és el que intentava transmetre en l'anterior post i que Dick Morris ho mgnifica fins al punt d'afirmar que gairebé tots els indecisos finalment votaran per Mc Cain.
És possible que hi hagi una espiral del silenci negativa, un vot ocult a favor de Mc Cain, i per això, si en els estats claus, s'arriba amb una diferència de 3 punts, hi pot haver sorpreses.
Les enquestes només són enquestes i mai s'havia produït un escenari com l'actual. Veurem.
Molta sort a Berkeley.

albert,
Coincidim plenament. We coming