dimarts, 14 d’octubre de 2008

La batalla cultural

De fet, al que estem assistint des de fa uns mesos, no és una batalla electoral, és un pas més d'una batalla cultural. Una batalla que va tenir el seu inici l'any 1968 i que passi el que passi el proper 4 de novembre no s'acabarà.

El que s'està produïnt a la política nord.americana -tal i com molt bé ha descrit Timothy Gaston Ash a la seva col·lumna setmanal a El País- és una confrontació cultural entre dues visions de sobre com ha de ser la modernitat als EEUU.

Des de la revolució cultural que es va produïr al finals dels 60, principis dels 70 a totes les societats occidentals -que nosaltres des d'Europa resumim amb el maig del 68- s'ha anat perfilant una confrontació entre dos models d'encarar la modernitat, el més liberal-progressista i el més conservador. A Europa és obvi que els guanyadors han estat els primers.
En canvi als EEUU, una gran part de la societat nord-americana va considerar que s'havia ant massa lluny, que amb la "nova modernitat" estàven en perill els valors tradicionals de la societat nord-americana. Uns valors que són l'escència de la societat americana. A Europa tenim altres atributs que ens defineixen com a europeus: les llengües, la història, etc. però als USA, allò que els defineix, són sobretot els valors.

Després del maig del 68 i de Vietnam, es va iniciar una contrareforma, un intent de plantar cara a la batalla cultural per part de la societat més conservadora nord-americana. El punt inicial el podem trobar amb Barry Goldwater a principis dels anys 60.

Barry Goldwater, tot i ser el candidat republicà que va treure el pitjor resultat electoral de la història recent davant Lyndon B. Johnson, va posar les bases de la batalla cultural. A través del seu llibre "consciència conservadora" i dels seus principis antiestatals i contra el relativisme moral, es va convertir en el referent per a la dreta conservadora nord-americana.
Un partit republicà que va començar a tenir els valors com a eix de la seva política, trencant la tradició del partit republicà de Bush avi i Rockefeller que representàven un partit republicà més elitista, més de la costa est i més liberal i cosmopolita.

A partir de Goldwater, el partir republicà es va acostar més al sud, més a les zones rurals i més a l'escència dels valors nordamericans que calia conservar davant la revolució relativista que amenaçava als EEUU.

Nixon, però sobretot Reagan és el que consolida la doctrina Godwater i i comença a guanyar la guerra cultura davant el partit demòcrata. La revolució conservadora de Reagan és la base dels dos decenis de conservadorisme als EEUU.

Fins i tot durant el mandat de Bill Clinton, la batalla cultural es decanta cap al costat conservador. Mireu sinó els exemples de l'affaire Lewinski i el fracàs del Medicare. Bush jr, a través de la força ideològica dels neocons, ha continuat guanyant la batalla.

Fins avui. Mai en una confrontació electoral com la que estem vivint, els dos models són tant clars, les dues corrents culturals que s'enfronten des de fa anys als EEUU, han estat tant ben representades.
Un relativista cosmopolita modern negre contra un vell heroi tradicional blanc.
Soft power contra hard power.

No ho dubteu, tot i que l'economia serà un factor decisiu, la campanya electoral està enmarcada en aquesta batalla cultural que dura gairebé 50 anys, i que per primera vegada des de fa molts anys, els conservadors, veuen que pot canviar de bàndol.

3 comentaris:

Albert Medrán ha dit...

Clar que em ve una pregunta al cap. Vols dir que canviaran de bàndol? No serà que el candidat que ha de defensar el conservadurisme no gosa de prou legitimitat? No serà que McCain es massa liberal per a aquells que són conservadors, i davant d'això qui té el micròfon més potent triomfa?

Tot i això, en temps de crisis la butxaca mana. I per això Obama li treu 10 punts.

pau ha dit...

No, no crec Albert.
La clau és saber si l'hegemonia conservadora comença a cedir cap a una majoria més liberal en el sí dels EEUU

ferran ha dit...

Pau, com sempre t'he comentat els valors sempre juguen, sempre son part de la batalla, però quan s'està en un periode de recessió economica, els valors queden més a un costat i l'economia afloreix coma tema estrella. El problema dels republicans es que no esperaven que la crisis fos tant forta. Fixa't que fins que no hi ha el gran crash, Mc Cain anava per davant sobretot quan comença l'efecte Pallin.