El control del mitjà

Aquest és un fragment del debat de divendres entre Joe Baiden i Sarah Palin. L'he penjat per mostrar el que em va cridar més l'atenció del debat:

El control que té la candidata republicana del mitjà televisiu. Així com Biden es planteja el debat en termes tradicionals, Palin té molt clar com utilitzar el mità per tal d'amplificar el seu missatge.

Biden, a l'igual que qualsevol dels nostres polítics, es planteja el debat en termes de combat dialèctic i amb un escenari on hi ha tres actors: ell, el candidat rival i el moderador. Aquest combat és valorat per el públic des de casa. En aquest concepte tradicional, hi ha un escenari on es produeixen els fets i en un altre nivell el públic observa el combat i en treu les seves conclusions.
La importància en aquest model, és guanyar dins l'escenari amb la convicció que serà valorat per el públic extern. És com un partit de futbol: el que passa al terreny de joc és allò important, després ja serà comentat per els espectadors passius.
Si us hi fixeu, Biden sempre comença adreçant-se a la periodista i posteriorment també s'adreça a la contrincant, obviament també s'adreça al públic. En definitiva, divideix l'atenció entre tres actors: la presentadora, els espectadors i la contrincant.

En canvi, el comportament de Palin és radicalment diferent. A ella no li interessa ni el rival ni la moderadora, i fins i tot l'importa molt poc guanyar o no el debat. A ella, el que l'interessa és l'espectador. Només té un interlocutor.
No actua com si es trobés en un escenari on ha de mantenir un combat dialèctic i guanyar-lo. Palin va a l'escenari perquè és la millor manera de poder-se adreçar directament a l'espectador.

No perd ni un segon amb els altres dos actors, es volca en seduïr als espectadors. Ella només vol mantenir un diàleg amb els electors. Per això només els mira a "ells" (la càmera), els hi pica l'ullet i els diu el que els hi vol dir, directament (independentment del que li hagi preguntat la moderadora).

Es nota que Sarah Palin coneix el mitjà de la seva etapa de periodista esportiva.
Mirant-la em sembla a una presentadora de telenotícies que té la voluntat de seduïr als espectadors.
Un Ramón Pellicer en versió Alaska.