El Barça, un club massa gran?

No tinc intenció de parlar d'espionatge ni de tots els moviments electorals que s'estan produïnt a Can Barça. Només amb això ja es veu que el poder del club és massa gran per a un país petit com el nostre.




El que m'agradaria és reflexionar sobre el poder central que té un club de futbol en el sí d'una societat occidental com la nostra. És un cas únic al món. En cap país un club esportiu no té una incidència social com la que té el Barça en la societat catalana.

L'afany dels polítics i dels empresaris per tenir una bona situació a la llotja d'un dels millors clubs del món, no és gens estrany. Obviament, és l'escenificació del poder en un gran escenari. Fins aquí tot normal. El mateix passa a la llotja del Bernabeu i a la llotja de l'Athletic de Bilbao. En aquest sentit, el Barça té el pes que té en el sí de la seva societat.

Obviament, el Barça té també un tret distintiu que no tenen la majoria de clubs: la representació política, el "més que un club". Això tradicionalment ha fet que, en representar Catalunya, la seva ascendència social, sobretot en la centralitat política del país -el catalanisme polític-, sigui molt més important que la de qualsevol altre club.

Però crec que hi ha un factor nou que fa que el Barça passi a convertir-se de "més que un club" a "gairebé un país" i aquest és el factor comunicatiu.

A partir de principis dels noranta, es consolida un moviment periodístic que va sorgir a l'entorn de les retransmissions de Joaquim Maria Puyal, el primer locultor en retransmetre al FCBarcelona en català i definit per a molts periodistes com el "mestre". Aquí hi ha l'epicentre de tot el que ha vingut després.

Les retransmissions del Puyal s'han convertit en la cantera de tota una sèrie de periodistes que tot i provenir del món de l'esport han acabat dirigint la informació generalista a casa nostra.

Aquests periodistes són els que mica a en mica van configurant l'imaginari col·lectiu, els marcs de referència de la societat catalana. Són els que van definint la visió del món que tenim els catalans. I obviament, el Barça hi té un paper determinant. Un paper exagerat.

És un cas insòlit. No passa a enlloc del món que els conductors dels dos programes de radio més influents per a la política, l'economia del país, provinguin del periodisme esportiu, del Barça: Jordi Basté (Rac1) i Manel Fuentes (Catalunya Ràdio). Però és que els que hi havia abans també: Antoni Bassas i Xavier Bosch. I a més, la directora de TV3, i la persona que feia el programa informatiu més influent per a la política catalana, Mònica Terribas, també ve de la cantera del Puyal.

Fixeu-vos-hi. Els qui dirigeixen algunes de les maquinàries per fixar opinió a casa nostra, venen del periodisme Barça. Això és impensable en qualsevol altre país occidental.

Aquest és un dels factors claus per entendre el paper del Barça en la societat catalana actual. Aquest, i el fet que molts periodistes, analistes, economistes i intel·lectuals disfrutin més parlant del Barça que del seu àmbit professional. Suposo que una cosa va lligada amb l'altra.

Segur que el Barça és més que un club. Però, tant?