El gran error de Zapatero

Pedro Solbes ha anunciat que deixa el seu escó al Congrés dels diputats i per tant, que abandona la política després de tota una vida dedicada al servei públic. És el tercer exministre que abandona l'escó de diputat durant aquest mes de setembre.

I no és casual que dos d'ells -Solbes i Sevilla- hagin estat persones molt importants en la direcció de l'economia del govern del PSOE. L'un com a ministre i l'altre com a assessor econòmic del president.

No és casual tampoc, el moment: abans de l'aprovació dels pressupostos. Cap dels dos vol aprovar uns pressupostos amb els que no esten d'acord. Des d'el rigor econòmic és difícil estar-hi d'acord. I cap d'ells vol tenir en el seu currículum, la taca negra d'haver votat el pressupost del deficit descontrolat i l'apujada d'impostos.

José Luís Rodríguez Zapatero sabia que el tema d'aquesta legislatura era l'economia, però ha actuat com si no ho fós.

A principis d'any, Zapatero no s'entenia amb Solbes pel seu rigor econòmic a l'hora de contenir el dèficit públic i a més, el ministre d'economia començava a estar cremat. Ningú qüestionava que potser havia arribat l'hora de canviar el ministre d'economia. Però el nom del substitut de Solbes era clau per veure com s'encararia la resta de la legislatura.
Zapatero se la jugava amb el nom del substitut de Solbes. I ell ho sabia.

Zapatero tenia dues opcions molt clares:

- Optar per una persona de prestigi -segurament provinent del sector privat- que donés tranquilitat i sensació de rigor als mercats, al conjunt de l'economia i a la resta de ciutadans. Amb aquesta opció, Zapatero sabia que el ministre tindria molt poder -tant o més que Solbes- i que difícilment podria fer-li fer segons què, i que difícilment podria incrementar el deute i proposar apujades d'impostos com està fent. El prestigi del ministre seria garantia però fré alhora.

- Optar per elegir a una persona de perfil baix, amb poc prestigi en el món econòmic i per tant, algú que no el contradigués en les seves propostes econòmiques i que acceptés les seves mesures. Amb aquesta segona opició, el ministre d'economia passaria a ser ell.

Tots sabem que amb l'elecció d'Elena Salgado com a ministra d'economia, Zapatero va optar per aquesta segona opció. Una segona opció que segons el meu punt de vista, és errònia i arriscada.

Bàsicament, per què la gent no perceb a la ministra Salgado com a la persona responsable del devenir de l'economia del país. La percepció és que l'economia la dirigeix Zapatero. I si l'economia espanyola tal com diu la Comissió Europea, tardarà en aixecar el cap, qui creieu que s'emportarà tot el desgast polític? La ministra Salgado?

El desgast polític de Zapatero s'ha accentuat en els darrers mesos bàsicament per què pateix el desgast de ser el president i el ministre d'economia d'un país que econòmicament no va gens bé.