La crisi no canvia governs

Han passat les eleccions a Alemanya i a Portugal.
Angela Merkel i José Socrates continuaran dirigint els respectius països.
Hi ha hagut múltiples interpretacions d'aquests resultats: que si s'ha girat a la dreta, que si han sortit guanyant els que ja governaven, que si els partits petits han sortit reforçats, etc.

Per a mi, la conclusió és molt més senzilla: han guanyat els millors candidats, els més solvents.

De fet, si ens hi fixem, llevat d'alguns països nòrdics on la crisi ha afectat molt, a la majoria de països els lideratges i les dinàmiques de canvi ja estaven projectats abans de la crisi econòmica. I la crisi no ha afectat gaire les dinàmiques electorals.
És a dir, ni Merkel ni Sòcrates han guanyat per la crisi, així com Brown tampoc perdrà per la crisi econòmica. Les dinàmiques ja hi eren abans i la crisi no ha variat la direcció.

Només hi ha una excepció a aquest panorama: Espanya.

A Espanya sí que afecta especialment la crisi econòmica i fins i tot pot provocar canvis electorals. Però no és la crisi econòmica mundial la que ho genera sinó la seva pròpia crisi: la crisi de la construcció i l'increment de l'atur que això ha significat.

Perquè, si ens hi fixem, tothom va mirant si als altres països pugen els impostos per la crisi econòmica, quan aquí, si els pugen és justament per la nostra pròpia crisi econòmica: per pagar subsidis de desocupació i polítiques socials.
Els altres països no tenen aquesta despesa. Per tant, la necessitat recaptatòria no és tant gran.

Així doncs, la crisi econòmica no ha provocat gaire canvis polítics en altres països europeus, però Espanya no juga en aquesta lliga. Aquí la crisi pot afectar molt. Spain is diferent.

Compte amb voler aprendre lliçons europees...