La popularitat d'Obama ha baixat bastant durant aquest estiu i ja s'acosta a unes taxes d'aprovació i de desaprovació similars.
Els analistes apunten dues causes d'aquest desgast: la reforma sanitària i l'empitjorament de la situació a l'Afganistan.
Jo encara n'afegiria una altra: l'extraordinària maquinària mobilitzadora de la dreta nordamericana.
Però no hi ha cap dubte que el principal problema d'Obama - a part de les espectatives que havia generat- és la reforma sanitària.
Per què costa tant reformar la sanitat als Estats Units? Si a més té uns costos superiors a la sanitat dels països europeus cobrint a molta menys gent!
Bàsicament per què al voltant de la sanitat pública als EEUU s'ha anat construïnt un relat que al llarg dels anys ha acabat cristal·litzant en el subconscient d'una bona part de la societat nordamericana. Aquest relat ha esdevingut un marc de referència.
Els marcs de referència són els instruments a través dels quals interpretem la realitat. Aquests marcs es construeixen a través dels valors i és difícil canviar-los a través de raons. La nostra percepció de la realitat es construeix a través d'aquests marcs.
És difícil canviar les actituds sense canviar abans les percepcions. I per aconseguir-ho és imprescindible canviar els marcs de referència, canviar els filtres a través dels quals es perceb la realitat.
En el cas que ens ocupa, el marc i les percepcions que s'en deriven són molt clars i estan molt interioritzats per una majoria de la societat nordamericana:
- La reforma sanitària suposarà tenir més gent al sistema sanitari. Això vol dir, un sistema més col·lapsat i amb més cues als hospitals
- No es pot fer una sanitat universal sense pujar els impostos. Reforma sanitària és sinònim de pujada d'impostos
- La reforma sanitària significarà no poder elegir metge. És a dir, es perdrà qualitat i llibertat
Aquests és el filtre pel qual passen tots els missatges que intenta llençar Obama quan vol explicar la seva proposta de reforma sanitària. És un filtre interpretatiu clarament definit pels anteriors governs republicans, però és el majoritari.
Fins que no es canviïn els filtres, l'empresa serà difícil.
.jpg)
.JPG)
5 comentaris:
Molt bon post, Pau.
Amb el teu permís, he copiat un trosset per a un post meu.
Aviam si ens veiem. Una abraçada.
Merci Xavier,
Només faltaria. Si, a veure si ens veiem algun dia!
M'agrada molt el post Pau. L'ambició d'Obama el porta a replantejar-se canviar el sistema sanitari, només això ja té el seu mèrit. La clau: involucrar, com a fet sempre a la ciutadania en la reforma.
Jo, penso que en sortirà!
Merci Ricard! A veure si és veritat
Interessant reflexió, tot i que és eminentment europea i de factura progressista. Des dels Estats Units les coses es veuen força diferent. Per exemple, per entre el catolicisme tradicional (i/o conservador) la principal oposició a aquesta (i vull remarcar, aquesta) reforma sanitària es causa de la incorporació de l'avortament dins la llista d'operacions cobertes per la reforma sanitària, la qual cosa és inacceptable des de la doctrina catòlica. Amb tot, des de la doctrina social, els catòlics defensaran una reforma sanitària, sense que això signifiqui la maximització d'un aparell estatal que detesten. Un exemple a www.wdtprs.com/blog o a www.americanpapist.com, les principals veus del catolicisme tradicional/conservador americà. I són molt i molt representatius!
Publica un comentari a l'entrada