3a dada: Escons en perill

Com molt bé explica avui a les pàgines de La Vanguardia el reconegut analista electoral, Carles Castro, al 2004 es va produïr un escenari inestable pel que fa al repartiment d'escons. És a dir, hi van haver molts escons que es van aconseguir per pocs vots, que no estan consolidats.

Després d'analitzar quins són aquests escons, Carles Castro arriba a una conclusió:

"Els socialistes tenen en perill el triple d'escons que el PP. Amb un lleu trasvassament de vots, el PP pot treure al PSOE la majoria parlamentària"

Si analitzem les dades amb més detall, veurem que el PSOE va aconseguir l'últim diputat amb una diferència d'entre 230 i 1000 vots a Lleida, Teruel i Cadis. I a les Illes Balears, Àlava i Tarragona, el darrer diputat del PSOE es va aconseguir per una diferència d'entre 6000 i 8000 vots.

En canvi, el PP té els escons molt més consolidats, i només en té dos que poden caure a la banda socialista fàcilment. A més, els llocs on el PP va aconseguir l'últim diputat per un estret marge de vots, són zones clarament conservadores - Guadalajara, Valladolid i Cuenca- i el PSOE ho té difícil per aconseguir aquest escó.

Si a tot això li sumem que en el repartiment d'escons, les províncies que guanyen diputats respecte al 2004, són províncies clarament "peperes" com Alacant, Almeria i Múrcia i en canvi les que el perden són províncies més "socialistes" com Biscaia i A Coruña, l'escenari es complica una mica per Rodríguez Zapatero.

Així doncs, el PP té l'escenari electoral molt més consolidat i en canvi el PSOE el té molt més fràgil, més agafat amb pinces.
Això vol dir que l'equip de Rodríguez Zapatero haurà de treballar molt més per aconseguir un bon resultat, haurà de disputar cada escó a sang i foc.
En definitiva, haurà d'afinar molt més en la seva estratègia. No hi ha marge d'error.