Lakoff again

No seré jo qui negui la valua dels anàl·lisis del lingüista George Lakoff.
Conegut aquí arrel de la publicació del llibre "No pienses en un elefante" que ha esdevingut referència per a tot aquell que opini sobre política. S'ha convertit en una moda, i a mi, aquestes modes, em provoquen distanciament, i més si tenim en compte que la teoria de Lakoff és una bona eina d'anàl·lisi, però és de difícil aplicació, si no és a mig-llarg termini.

El seu model, però, té més vigència que mai, si més no en el cas nord-americà.
Em centraré en els dos candidats que segons el meu punt de vista, tenen més opcions a ser candidats per els seus respectius partits: Barack Obama i Hillary Clinton per els demòcrates i John Mc Cain i Rudy Giuliani per els republicans.

Els dos candidats de cada bàndol, reprodueixen de manera exacta el model de Lakoff sobre els dos models de família com a metàfora dels valors del partit demòcrata i el partit republicà.

Pel Lakoff, un país és una metàfora de la família -sobretot als EEUU - i aquesta metàfora s'utilitza constantment: els "pares" de la nació, els nostres fills, els nostres veïns, etc.
És a dir, veiem a la nació com a una metàfora de la família.

I els dos partits,simbolitzen a dos models familiars diferents: el model del "Pare estricte" per el partit republicà i el model de "pares protectors" per el partit demòcrata.
El model del pare estricte es basa en la premisa que el món és un lloc perillós on existeix el bé i el mal i per tant, es necessita un pare fort i estricte.
El model dels pares protectors, es basa en la premisa que tant el pare com la mare poden exercir el mateix rol, que la gent no és dolenta per naturalesa i que per tant, el món pot ser un lloc millor. En definitiva, Hobbes i Rosseau.

Els candidats més ben situats per arribar a la Casa Blanca reprodueixen de manera exacta el model de Lakoff:
- Mc Cain, un home dur, que ha estat presoner de guerra i defensor de la guerra de l'Iraq.
- Giuliani, el comandant en cap de l'11-S. El qui va acabar amb la inseguretat a NYC
- Clinton, la mare protectora, que sap castigar però alhora mimar
- Obama, el que proposa l'esperança d'un futur millor, sense pors.

Els partidaris dels dos models ja han decidit quin model prefereixen, la gran pregunta és què preferiran els votants independents? Un pare estricte o un pare o mare protector?