dimecres, 30 de gener de 2008

La importància del "voto latino"




És la típica frase que cada elecció presidencial americana repeteixen tots els corresponsals a Washington: "El vot "latino" serà més important que mai i decidirà les eleccions"
Aquest tòpic a les eleccions del 2008 té més sentit que mai. I no per questions demogràfiques -que també- sinó perquè en aquestes eleccions hi ha dos fenòmens nous pel que respecta al vot llatí:

- Per primera vegada, un candidat republicà aposta molt fort per aquest votant tant pròxim pel que fa als valors. De fet, George W. Bush també va apostar per el vot llatí, i li va suposar aconseguir gairebé la meitat d'aquests votants (fet impensable per un republicà), però John Mc Cain hi aposta molt decididament, a diferència dels altres candidats republicans.

- Per primera vegada es presenta un candidat demòcrata que pertany (en part) a la que històricament era la primera minoria dels EEUU i que ara és la segona per l'increment dels llatinoamericans.

Aquets dos fets semblen que no són trascendentals, però ho són. I Florida, estat amb una gran població llatina ens n'ha donat una mostra: John Mc Cain ha guanyat a Florida i ha suposat la reiratda de Giuliani, i Hillary Clinton ha arrassat a Florida (Tot i que no tenia conseqüències).

Què vol dir això? Doncs, que per Barack Obama li serà molt difícil no ésser percebut per la comunitat llatina com a el candidat que pertany - i per tant, que afavorirà- a l'altra gran minoria dels EEUU, la minoria rival.
De fet, Hillary Clinton i el seu marit Bill, ja ho han intuït i és per això que han introduït el factor racial a la campanya. No pensant en els votants blancs (sembla que això no és cap inconvenient per el votant blac demòcrata) sinó pensant en les reticències llatines.

Analitzant les estratègies dels candidats tenint en compte el factor "latino" m'atreviria a definir la situació:

- Hillary Clinton. Té una estratègia que en la que té en compte aquest factor i el té bastant treballat de cares a les presidencials, el problema és que ha de passar les primàries i a les primàries aquest factor no pot ser tant decisiu en contra d'Obama. Es pot trobar que hagi fet una bona estratègia per les presidencials i una mala estratègia per a les primàries.

- Barack Obama. És conscient del factor, però està centrat en guanyar les primàries on creu que aquest factor no serà tant determinant, i un cop guanyada la nominació, es centrarà en amotllar aquest factor a l'estratègia del canvi.

- Rudy Giuliani. No s'ha enterat de res. Pèssima estratègia

- Mit Romney. N'és conscient però la seva estratègia va cap un altre costat: més duresa contra la inmigració. Té una estratègia errònia i poc definida.

- John Mc Cain. Brillant estratègia. Ha apostat fort per aquest factor i per el vot dels independents, tot i a risc de que aquesta és una bona estratègia per a les presidencials i és molt perillosa per a les primàries republicanes. De moment li està sortint bé. Si finalment,és el candidat republicà, treurà molt de fruït d'una bona estratègia tenint en compte el factor llatí.

PD: Abans del superdimarts faré una porra sobre els dos candidats finals.

2 comentaris:

francesc ha dit...

No anar a buscar el vot "llatí" en aquest cas, moltes vegades respon o responia més a prejudicis i estereotips, que a d'altres coses i en el fons, crec que tu mateix ho deies en algun post anterior, en general, els llatins poden conectar millor, per ideologia més aviat conservadora, amb el discurs republicà que amb el demòcrata. Algun estratega finalment se'n va donar compte.

Això em fa recordar, potser en un mal parel.lelisme, amb el fort augment de vot recollit per ERC fa ja unes quantes eleccions, en llocs com l'Hospitalet, Cornellà, etc, llocs on abans no es dedicaven a fer campanya, ja que entre d'altres coses, però sovint per prejudicis i tòpics com deia abans, "s'entenia" i "es donava per suposat", que allà no hi tenien res a fer, fins que s'hi van decidir a fer campanya i es van trobar amb un augment de vots molt significatiu.

Ja dic que és una mala comparació, pels propis col.lectius i perquè es tracta de realitats diferents, però crec que hi ha una certa similitud en els tòpics des d'on es parteix

pau ha dit...

Francesc,
El que tu vols dir és que no es pot renunciar a cap mercat, a cap target?
Coincideixo en que no s'ha de renunciar a cap possible elector, en principi.
Cal investigació i investigació i després, decidir els objectius. Mc Cain ho ha fet i ERc segurament també.