A part del fet que el nomenament de Carme Chacón com a Ministra de Defensa, representa que
no serà candidata a la presidència de la Generalitat pel PSC a curt termini -segons el meu punt de vista-, aquest nomenament en provoca un especial interés.
I no és un interés polític sinó un interés comunicacional.
Un ministeri de defensa dirigit per una dona jove, pacifista, catalana i embarassada. Quin gran repte per el gran assessor de comunicació del president Zapatero i alhora marit de la nova ministra i pare de la criatura, Miguel Barroso.
Segur que el brillant Barroso experimentarà noves formes de comunicació en un ministeri molt ancorat en el passat. Veurem molta escenografia, molta imatge, discursos sorprenents i molta, molta gesticulació. En definitiva, molta innovació en comunicació en un ministeri molt antiquat i amb els nervis a flor de pell.
A veure com surt l'experiment.
.jpg)
.JPG)
10 comentaris:
Potser hi ha un excès d'escenografia en el nou govern de ZP. Un govern amb més dones que homes. Amb, per primera vegada, una dona al ministeri de defensa. Amb la ministre més jove d'Europa...
En fi, que sembla més que ZP hagi fet un govern de cara a la galeria que un govern fet pels mèrits dels seus integrants.
Benvolgut anònim,
D'això no en tinc cap dubte. En ZP vol ser el primer que...
De totes maneres, quan em refereixo a l'escenografía a Defensa amb Chacón, no és una escenografia tant fàcil, i en Barroso ho sap. Serà una escenografía molt ben estudiada i treballada: que doni senyals moderns i "progres" però alhora sense ofendre l'esperit castrense de l'exèrcit. No és gens senzill, és molt complicat, i aquí és hi ha l'art de la comunicació: trobar el punt just.
sobre l'excés d'escenografia... ZP està agafant idees de Sarkozy??
Apreciado Pau:
Me sorprende tu análisis sobre la cuestión del nombramiento de la Ministra de Defensa, ya que creo que te quedas sólo con la imagen y no profundizas en lo sustancial.
La consideración del Ministerio como anticuado creo que o demuestra un cierto desconocimiento general sobre todos los muchos cambios que han sufrido los militares, que por cierto han costado una perdida de prestigio frente a parte de la sociedad y la perdida de muchos puestos de trabajo; o ciertamente es la imagen que el personal tiene de dicho ministerio pese a los esfuerzos realizados (peor todavía).
Por otra parte el hecho de que lo unico que se destaque es su condición femenina y de embarazada (que es de lo único que hablan los medios), me parece de un lamentable reduccionismo y una falta de responsabilidad hacia el ciudadano. A los militares no nos preocupa en absoluto su condición femenina, sino su falta de experiencia y formación así como su probada incapacidad de gestión. Su anterior paso por el Ministerio de la Vivienda tiene una consecuencia: la profunda crisis inmobiliaria y económica en la que se esta metiendo el país, ya que no fue capaz de ver que su misión en dicho ministerio no era solo proporcionar viviendas a jóvenes, sino dirigir el sector mas importante en el PIB Español, y los resultados ya los tenemos. Subida de alquileres, caida del mercado e inicio de una crisis. Lo que sabe mal es que si como dice Zapatero es tan buena...¿Por qué no la ponen en Economia o en Interior?... o acaso estos son considerados ministeios serios y el de Defensa no... Lo veremos cuando se de cuenta que los militares viven y mueren por unos ideales que son los de todos.
Por otra parte no creo que se este descalificando para la Generalitat, sino mas bien lo contrario, se la está lanzando para luego presentarse, siendo una persona absolutamente fiel a Zapatero y que despues de su paso por defensa, donde solo hara cosas de imagen, tendrá una buena imagen frente al votante socialista de cariz españolista. Prepararos a ver la cesión de Montjuich y Figueres con bombo y platillo, perpetrando otro desprecio a los miltares por el mero hecho de serlo.
Un abrazo
ALEX
Alex,
Entenc la teva opinió des de dins.
La qualificació d'antiquat la dirigia sobretot,a la comunicació del Ministeri de Defensa. És obvi que la comunicació de les FAE està lluny de la comunicació de l'exèrcit americà,francès o anglès.
No tinc cap dubte en el tema del castell de Montjuich i Figueres,però no veig que aquest càrrec la beneficiï per aspirar a presidir la Generalitat: 1er. per què no crec que Montilla no s'hi vulgui presentari 2on,perquè justament per la seva trajectòria i per els recels que desperta al'exèrcit, haurà de reforçar el seu espanyolisme i gesticular més-com diria aquell, el cargo obliga- i això, limita molt el seu joc d'aliances per formar govern.
Pel que fa a la crítica a la gestió de Chacón,crec que lomés criticable és que estigui en un ministeri en el que mai ha mostrat cap interés i que no tingui experiència en l'àmbit de la defensa,lesrelacions int. etc. però això no és culpa seva,sinóde quila nomena.
Àlex, molt interessant la reflexió
En termes clàssics, el Ministeri de Defensa és un dels més importants en un govern. Actualment, especialment des dels anys 70 del s.XX, les carteres econòmiques ho són més. I conjunturalment, també.
Ara, a partir d'una anàlisi amb l'escala de valors de Zapatero, quin significat li podem donar al nomenament de Carme Chacón com a Ministra de Defensa?
Personalment, crec que la raó de pes és la preparació de la Carme Chacón i el pas previ per ser Vicepresidenta del Govern en substitució de Fernández de la Vega (d'aquí a 2-2,5 anys).
Mentre, penso que es tracta de la col·locació d'una persona afí a Zapatero en un cartera que haurà d'acompanyar a Exteriors en la difusió de la famosa "Aliança de Civilitzacions".
I, és una lectura errònia, pensar que això la inhabilita per ser candidata a la Presidència de la Generalitat. El govern tripartit està aconseguint una cosa totalment nova en 30 anys: que la majoria de catalans vegi com una cosa natural que Catalunya es porti bé amb Espanya (a costa que la Generalitat no generi ni tensió, ni confrontació i ni tan sols tibantors amb el govern central cada cop que ens passa la mà per la cara, ens enganya o, simplement, ens ignora). Això és el producte d'una fidelitat al partit (del PSC amb el PSOE, i de la gent del PSC amb el PSC) abans que a Catalunya, que trastoca les relacions CAT-Espanya. I una ERC que ho tolera...
És un govern de brindis al sol. Els ministres canvien de cartera en relació a quotes de dones a l'executiu, quotes de comunitats autònomes, una de ben jove, un Bono per aquí, un català per allà, la Maleni que no falti, una embarassada a defensa, amb ministeris de cara a la galeria... Som tope guais!!!
Els mèrits no es tenen ni es tindran en compte; ans al contrari, un trepa llepaculs, submís a la doctrina del partit, és ben vist. Un paio capaç de solucionar alguna cosa, si no és dòcil, ja pot venir-los al darrere amb un flabiol sonant: l'apartem i via fora.
I a les oposicions s'hi dona el mateix menú: Espe desfullant la margarita, Mas-Duran amigos para siempre, els d'iniciativa a cal psiquiatra amb la identitat trasva... vull dir, amb una captació puntual d'identitat, i esquerra... uf! Què dir d'esquerra!
Què passaria si un partit, només un, es deixés de collonades i es proposés, de debó, treballar pel poble, deixant a banda doctrines de partit, estratègies electorals, i prejudicis ideològics???
L'estratègia i la comunicació dels partits hauria de ser alguna cosa més que mentides flagrants ensucrades. Potser més d'un abstencionista es repensaria la seva opció.
Apa salut, estrategues!
PS.- Proposo la creació del PPIQPODEPQEMECPSP (Partit Políticament Incorrecte Que Passa Olímpicament D'Estratègies Però Que Es Mulla El Cul Per Solucionar Problemes. Au!
Jordi,
No crec que prescindeixi de Dela Vega. Els seu pinyol -Caldera, Chacón, Aguilar- no dóna la talla i ha de tirar de la "vieja guardia": Solbes, De la Vega, Rubalcaba.
Pel que fa a l'Aliança de Civilitzacions: aquesta està morta i ben morta.
Sincerament, crec que a Zapatero l'interessa més el gest de la ministra a Defensa que el futur de Chacón.
Pel que fa a l'eix dreta-esquerra, a Catalunya encara és catalanisme-no catalanisme en les eleccions catalanes, no ho dubtis.
Beta,
coincideixo en part amb la teva arenga, tret que tu confons tacticisme amb estratègia.
A la política a casa nostra hi ha molt de tacticisme de curta volada ( a dies vista) i poca estratègia global (a anys vista).
També crec que la imatge que estan donant els partits a l'hora de seleccionar els càrrecs de govern és nefast per a la ciutadania. És un exercici d'anti-meritocràcia. Quan més mèrits, menys opcions.
Això no és culpa dels estrategues Beta.
Hola,
Per continuar una mica la tertúlia. Contesto algunes dels teus comentaris:
(I perdona l'estil telegràfic).
1.
La vella guàrdia té 2 anys i després al carrer.
2.
Els eixos electorals a Catalunya són dos esquerra-dreta / espanyol-català, però el PSC està aconseguint diluir el segon...
3.
L'aliança de les civilitzacions està morta, tens raó... Sobretot des que Joan Clos ha estat nomenat Ambaixador a Turquia, principal país valedor de l'invent.
Publica un comentari a l'entrada