La importància del relat - article publicat a l'Hora Nova

Quan ens trobem en plena campanya electoral nord-americana, després que els sociòlegs de l’Institut d’Estudis Catalans defineixin a la societat catalana com a una societat perplexa i just quan la nostra ciutat es troba en una cruïlla històrica, crec que és el moment de reflexionar sobre quelcom que planeja en els tres casos: el relat.

El relat, les narracions, la narrativa, és quelcom inherent a l’acció humana.
Els éssers humans per explicar com organitzem la nostra experiència i assolim les nostres fites, acudim a la narrativa, a les narracions. Les narracions són històries, són “relats” simbòlics.
La majoria de nosaltres comencem a pendre contacte amb els relats durant la infantesa. A través dels contes, les pel·licules o els relats de família rebem les primeres exposicions organitzades de l’acció humana. Posteriorment, a través dels llibres, les sèries de televisió, el cinema, es consolida aquesta interpretació de les accions a través del relat.

El relat no és res més que l’estructura que apliquem els humans per explicar una història. Aquesta estructura està formada com a mínim per tres parts: plantejament, nus i desenllaç.

Des de ben petits hem après a interpretar correctament una situació, una història, una acció si utilitzem la narrativa, el relat per a transmetre-la. En canvi, si no utilitzem l’estructura del relat, perdem facilitat de comprensió.

Per tal que un relat sigui memorable i sigui compartit per el conjunt d’una societat, aquest ha de ser emotiu. Ha d’emocionar i transmetre quelcom que faci implicar al conjunt de la comunitat en el relat plantejat.
Això només ho aconseguirem si el relat està cimentat sobre valors. L’apelació als valors compartits per una societat són el que fa que el relat sigui efectiu, és el que impulsa als individus a creure en el relat i a implicar-se amb la comunitat per a fer-lo possible.

I què té a veure el relat amb les eleccions nord-americanes, Catalunya i Figueres?

Doncs, que els dos candidats a la presidència dels Estats Units basen la seva campanya electoral en el relat. Dos molt bons relats personals que lliguen amb dos relats diferents dels EEUU. Dos relats que es basen en valors compartits per la societat nord-americana i que fan que a través de la història personal, l’elector s’impliqui en el relat col·lectiu compartit.

I a Catalunya? I a Figueres?
En els dos casos, ens manca construïr un relat compartit de present que motivi al conjunt de la societat a treballar per a realitzar-lo en un futur proper.
L’actual govern de la Generalitat, després de vint-i-tres anys de relat pujolista, no ha estat capaç encara de construïr un relat fort i compartit de la Catalunya del futur. El resultat és una societat perplexa.

I Figueres? La nostra ciutat des de l’arribada de la democràcia es troba sense relat. Si us hi fixeu, encara enyorem i rememorem el relat del passat: ciutat federal, liberal, republicana.
Ens cal un nou relat de ciutat que ens digui on anem, que ens emocioni, que ens marqui fites i que es basi ens els valors inherents de la nostra ciutat.
Qui aconsegueixi construïr aquest relat, aconseguirà allò que sembla impossible, que la societat figuerenca s’hi volqui.