dimarts, 8 de gener del 2008

Con la iglesia hemos topado!





Després de la concentració en defensa de la família catòlica i de la polèmica entre el PSOE i els bisbes més conservadors de la jerarquia catòlica espanyola, crec que l'expressió popular "con la iglésia hemos topado!" té més sentit que mai i Rodríguez Zapatero faria bé d'analitzar amb perspectiva tot el que està passant.

Sempre he considerat que sense el suport i la movilització de l'esglèsia catòlica i l'AVT el PP no hagués arribat al final de la legislatura amb les opcions que arriba.

Per entendre tot el que està passant, cal que ens remontem al 5 d'abril del 2005.

En aquella data, mort Joan Pau II.
Amb la mort del papa, s'obre la discussió en el sí de la jerarquia catòlica sobre el nom del seu successor. L'elecció de l'intel·lectual Joseph Ratzinger, és l'inici de tota l'estratègia posterior.
Al elegir un papa alemany, fidel a la tradició, intel·lectual i amb opinió política, Roma envia un missatge que el propi Benet XVI repetirà després: "El nostre objectiu és recristianitzar Europa. Europa, terra de missió"

En aquell moment, la majoria de gent no dóna gaire importància al missatge vaticà i continua creient que el futur va cap a la secularitació de la societat.

Era l'any 2005. En aquell any, la UE tenia que obrir negociacions amb Turquia per la seva adhesió, Schroeder era el canceller alemany, Chirac era el president de França - tots dos favorables a l'entrada de Turquia i laicistes - i 15 dies més tard, el congrés espanyol aprobava el matrimoni entre persones del mateix sexe.

Gairebé tres anys després, les coses a Europa han canviat molt. I han canviat en el sentit que Roma pretenia:

Turquia està més allunyada de l'adhesió amb la UE que mai, una democrata-cristiana, Angela Merkel, és la cancellera alemanya, Sarkozy és el president de França i en la seva visita al Vaticà, considera la religió catòlica com a font d'identitat dels francesos, qüestiona el laicisme i anima als bisbes catòlics francesos a participar en el debat públic, l'exprimer minitre anglès Tony Blair es converteix al catolicisme i la jerarquia catòlica espanyola fa un pols a ZP a dos mesos de les eleccions.

La reacció del PSOE i Zapatero és la mateixa reacció que hauríen fet a l'any 2005. La mateixa. És més, Zapatero ha vist que s'estaven produïnt moviments i durant l'any 2007 va voler polir les relacions amb l'esglèsia, millorant la seva financiació i pensant que així la tindria calmada, però no és el finançament el principal objectiu de l'esglèsia. Les coses han canviat. Hi ha moviments profunds.

Però, per què l'esglèsia fa aquest atac contra Zapatero? Segons el meu punt de vista, per dos motius:

- Per mostrar la seva força i marcar territori.
- I sobretot, per contribuïr a reforçar la imatge del president Zapatero com a una persona radical, allunyada de la centralitat. I per tant, les seves propostes socials també.

En fí, l'actitut de l'esglèsia no és una cosa de Rouco & companyia, no és un exabrupte pro PP, és quelcom més. Con la iglésia hemos topado!

5 comentaris:

Chuck Norris ha dit...

Excel.lent, trobo una exposició brillant del tema, sense entrar en els tòpics de l'esglesia. Compte però que Mike Huckabee no hi estaria d'acord, i ja saps que no hi ha pitjor enemic que Chuck Norris.

Anònim ha dit...

Seguint el teu argument, no hem d'oblidar que estem també a les portes d'unes "eleccions" internes en el si de l'esglèsia, i on Rouco Varela torna a tenir les seves opcions com a president de la Conferència Episcopal, després d'una etapa més moderada d'aquesta. En un clima de confrontació oberta amb el Govern, Rouco i l'ala més conservadora de l'esglèsia en surten reforçats.

En aquest sentit, gran error en l'estratègia socialista, de buscar un acostament "innocent" amb l'esglèsia els darrers mesos a través de De la Vega i caure en la provocació actual a dos mesos de les eleccions.

Francesc

Anònim ha dit...

Magnífica exposició. Només se m'acut afegir que... Amén!

Seria interessant no perdre el fil de l'evolució de la relació Esglèsia-Estat, perquè crec que en un futur proper pot donar molt de sí. Si es tracta d'estratègia... la cúria és magistral!

Anònim ha dit...

Buffff...vols dir que tot plegat no és un estirabot més i un acte de campanya més de l'Església a favor del PP? No sé...per com ho expliques, sembla que tot està perfectament trabat...Però això de dir que el Benet XVI vol reconquerir l'espai cristià, com si l'anterior Joan Pau II es caracteritzés per la moderació!!

De tota manera, no crec que el ZP hagi caigut en cap provocació. Simplement han respost des d'un segon nivell. I penso que l'AVT i l'Església fan més nosa que servei al PP. Vull dir que sí que gràcies a ells mantenen molt mobilitzat el seu vot, però també el vot anti-PP que en veure tants cures junts pensa en anar a votar, i que d'altra manera, no ho faria.

Aquests del PP pensen que poden repetir la jugada de la SER i el 13-M amb la qual estan molt obsessionats, però tot això és absolutament contraproduent per als seus interessos. Ara que a mi, ja m'està bé que s'estampin...

Per cert, on puc saber en quines demarcacions puja el nombre de diputats a triar i en quines baixa?

pau ha dit...

Chuck,
Podem concloure que: Chuck Norris, aproved. no?

Francesc i Beta,
Totalment d'acord amb les vostres puntualitzacions.

David,
Crec, que és clar que el Vaticà té estratègia.
Pel que fa a que Joan Pau II tenia els mateixos interessos que Benet XVI. Hi ha un canvi d'objectius. Crec que hi ha fets que expliquen la voluntat de recristianitzar Europa per part de Ratzinger.
Per entendre'ns: Amb Joan Pau II, es contempla amb pena, però es considera inevitable, la secularització de les societats occidentals amb la modernitat. Per ells és quelcom negatiu però més o menys inevitable.
Però, factors com l'onada religiosa als EEUU que cristalitzen amb el pes dels evangelistes en la victòria de Bush al 2004 o el fervor religiós a l'antiga URSS, etc. fan veure que el retorn a l'esglèsia en societats modernes és possible i amb Benet XVI, aquest és l'objectiu.
A més, el fervor religiós és un fenòmen global, del qual Europa, però sobretot Catalunya, segurament n'és l'excepció més gran.

Pel que fa a les demarcacions que guanyen diputats són les de la costa del llevant espanyol: Almeria, Murcia i Alacant i Toledo ien perden: Biscaia, La Corunya i Sòria. Més o menys