És l'economia, estúpid?

Segons tots els experts i anal·listes, l'economia serà el camp de batalla de la propera campanya electoral. I el fixatge de Manuel Pizarro i el posterior debat entre aquest i Pedro Solbes confirmen aquesta impressió.

Però, és realment l'economia l'àmbit on es decidiran les properes eleccions? Si i no.

És evident que l'economia tindrà importància en la decisió d'una part dels electors indecisos en proper 9 de març. És evident que tindrà conseqüències electorals la crisi econòmica que s'estèn arreu del món i que aquí comença a deixar-se sentir a través de la frenada de la construcció i en l'increment de la inflació.
Però aquests desacceleració econòmica no hauria de tenir molta influència en una confrontació política més o menys "normal". Per què tindrà tanta influència en aquesta, doncs?

Per què els dos principals partits, PP i PSOE, saben que aquest és el veritable punt estratègic on es decidiran les eleccions, per què és allà on els seus respectius missatges coincideixen.

El PSOE ha tingut una legislatura no gaire afortunada pel que fa a la finalització dels seus principals projectes:
- La negociació amb ETA s'ha acabat trencant.
- L'Estatut català ha suposat un important desgast i està pendent de la resolució del Tribunal Constitucional.
- La llei de dependència no ha tingut prou temps per fer visible als ciutadans els seus beneficis.
- L'Aliança de les Civilitzacions, no ha tingut el ressó esperat.

En definitiva, els principals projectes del govern han quedat molt amagats per el dia a dia i només han tingut un final feliç actuacions com la retirada de les tropes de l'Iraq o el casament entre persones del mateix sexe. Accions amb molt de contingut polític, però amb molt poca influència en la vida del ciutadà.

Però hi ha un àmbit, potser el més important, on el govern de Rodríguez Zapatero ha tingut un bon balanç i on podia treure pit amb total tranquilitat: l'economia.
Sota la batuta de Solbes, Espanya ha anat creixent a un ritme molt superior al de la resta de països de la UE, ha creat dos milions de nous llocs de treball i s'havia convertit en un dels països industrialitzats més dinàmics del món.

I just a sis setmanes de les eleccions, totes les dades macroeconòmiques i microeconòmiques comencen a ser negatives i amb visos a empitjorar d'aquí a la data de les eleccions. És molt probable que la situació sigui molt pitjor el proper 9 de març.
És a dir, l'única àrea del govern on el balanç era totalment positiu i per aquest motiu el PSOE volia donar-li importància en la campanya, amenaça en convertir-se en un problema per a Zapatero. Ja és mala sort.

I per què és tant important per l'oposició? Doncs, per què el PP conscient de que el millor argument per el PSOE és la imatge de Rodríguez Zapatero, el seu principal objectiu ha estat construïr una imatge negativa de ZP. Ha volgut construïr una imatge d'algú frívol, sense principis, poc preparat, capaç de jugar amb qualsevol cosa per tal de mantenir-se al poder.
El que per el PSOE és el "talante" per el PP és la frivolitat.
A mesura que avançava la legislatura i els projectes estrella de Rodríguez Zapatero s'enbarrencàven, el PP veia com els seus "auguris" es complíen. Veien que els esdeveniments els donàven la raó, segons el seu criteri. "Ho veieu" era la frase.
Tot llevat en una cosa, l'economia.

Així doncs, ens troben amb dos discursos que conflueixen en un tema, l'economia. Per el PSOE és el tema que li permèt salvar positivament el balanç de la legislatura. Per el PP és el tema que aguanta la imatge de ZP i que si li falla, la imatge que el PP ha volgut construïr de Zapatero té moltes més opcions de consolidar-se. Per ells, és l'únic escull que cal saltar perquè el seu ZP virtual coincideixi amb el ZP que vegin els ciutadans.

I per això tots dos partits han abocat tota l'artilleria en l'economia. Un anunciant que Solbes tornaria a ser vicepresident si és elegit i l'altre anunciant el fixatge de Manule Pizarro, empresari amb molt prestigi a Espanya, a Catalunya no tant.
Per què l'economia és la gran muralla. Si aguanta l'èxit està assegurat per uns, si cau el triomf és més possible per els altres.

Però no és l'economia en sí mateixa, és l'economia en el context de la legislatura.