dissabte, 24 de novembre de 2007

El "desembarcament"




Com no em canso de repetir, José Luís Rodríguez Zapatero coneix totes les tècniques modernes del màrketing i la comunicació política. I per dir-ho d'alguna manera, sempre que té un dilema "tira del manual". Però si hi ha algún camp on el manual és relatiu, és la sociologia i la ciència política, ja que preveure el comportament i la reacció de les persones és impossible.

El darrer exemple el tenim en la decisió de que tots o gairebé tots, els ministres es presentin a les eleccions generals, com a caps de llista per a les seves circunscripcions o per a les províncies on la disputa per un diputat es planteja més dura.
És una tàctica de manual: Aprofitar una imatge consolidada i una presència pública d'uns personatges que ocupen uns càrrecs amb una àmplia repercusió pública per després,presentar-los com a candidats per una circunscripció. Amb aquesta jugada, es resol el problema més difícil que té tot candidat quan es presenta a unes eleccions: el grau de coneixement.
Aquesta tàctica, ja la va aplicar Zapatero a les darreres eleccions municipals i autonòmiques amb uns resultats discrets, tirant a dolents. Va presentar a Carmen Alborch a l'alcaldia de València, el seu assessor ecònomic, Miguel Sebastián, a l'alcaldia de Madrid, el ministre de Justícia, Juan R. López Aguilar a la presidència de les Illes Canàries i en un altre moment, el seu ministre d'Indústra,José Montilla a la presidència de la Generalitat. Només López Aguilar va tenir uns bons resultats, si bé no va acabar governant.

El desembarcament de ministres que prepara ZP a les pròximes eleccions, és la confirmació d'una política que ell considera que serà victoriosa, però que a mi em genera grans dubtes. Amb tres o quatre bons ministres com a cap de cartell, l'aposta seria molt més segura que no pas fer candidat a tot el consell de ministres.
Analitzem el major desembarcament de ministres a candidats que s'haurà produït a la història d'Espanya:
Segons sembla,els Ministres-candidats seran:
Fernández de la Vega per València
Fernández Bermejo per Murcia
Bernat Soria per Alacant
Magdalena Álvarez per Málaga
Alfredo Pérez Rubalcaba per Cadis
Miguel Ángel Moratinos per Còrdoba
Carme Chacón i Joan Clos per Barcelona
Elena Salgado per Orense
César Antonio Molina per La Coruña
Jesús Caldera per Salamanca
J. Antonio Alonso per León
Queden Narbona, Espinosa i Solbes per decidir, però Narbona sembla que sona per Saragossa i Solbes, suposo que no serà candidat.

Jo no veig clar aquesta decisió i considero que hi ha bastants motius per descartar l'opció dels ministres-candidats. N'assenyalaré alguns:
- Per què passes del govern de la nació al govern en campanya. Cada ministre perla seva zona i això és molt perillós com hem pogut comprovar amb el "antes doblá que partía" de la Magdalena Álvarez. Si ets candidat per un territori,pots fer coses que provoquin malestar en un altre territori.

- Exposes molt més els teus ministres als mitjans amb el risc que això suposa al haver d'actuar com a candidats i ministres alhora.

- Elimines a possibles fussibles en cas de veritables crisis, ja que al presentar-los com a candidats, et veus condemnat a no cessar-los i el president amb aquesta decissió, ha d'assumir personalment un desgast innecessari. L'exemple més clar és la impossibilitat de cessar a Magdalena Álvarez per la seva condició de candidata i el desgast que li pot suposar a Zapatero mantenir-la fins al març.

- Desmotives a les organitzacions provincials del partit i fins i tot als votants, al presentar com a candidats, a paracaigudistes, a persones alienes al dia a dia del partit a la regió, i als problemes de la zona. El casos més clars d'això són Bernat Soria, César Antonio Molina i Fernández Bermejo,ja que passen d'independents a candidats per el PSOE a zones on el diputat està més en disputa.

Però sobretot,és una operació delicada si tenim en compte el resultats de l'enquesta del CIS d'octubre en relació a la valoració dels ministres del govern espanyol:

TOTS suspenen llevat de José Antonio Alonso i Pedro Solbes.

2 comentaris:

Enric I. Canela ha dit...

És una decisió centralista al màxim. Perillosa si, et dono la raó, a més els militants del partit estaran empipadíssims, però no compten, ells votaran igual i allò de què els millors candidats són els que més surten a la tele.
Per enfortir un partit és una barbaritat però a Zapatero no l'importa gens això.

pau ha dit...

Enric,
Això és el que pensa Zapatero:
Dos i dos són quatre, peròen política, dos i dos potser són tre,o cinc.
És molt difícil tenir bons resultats enviant a gent com a paracaigudistes a una zona. En el cas de Chacón, no és el mateix per què realment sempre està molt lligada al PSC,però en altres casos, no sé, jo apostaria per la gent delpartit al territori.Per què desenganyem-nos,el candidat a president només és un, i a més són unes eleccions molt presidencialistes.
I tens raó, és una actitut centralista.