dilluns, 5 de novembre de 2007

Sarkotot o com recuperar la "Grandeur" en quatre dies




Encara hi ha algú que es pregunti per què serveix la comunicació política? Si encara hi ha algú que s'ho pregunti, que es fixi en Nicolás Sarkozy, el polític europeu que més ha entés la importància de la comunicació en en l'estratègia política.
Sarkozy sabia el que els francesos volíen i els hi ha donat en pocs mesos les imatges anhelades per els seus compatriotes: un president de la República que torni a França al lloc que es mereix, a liderar el món.
Per analitzar la brillant posada en escena de Sarkozy, la utilització dels seus gestos per transmetre el seu missatge als francesos i al món, em fixaré en tres grans moments comunicacionals que ha tingut Nicolás Sarkozy darrerament, i que aporten molta més informació al electors, i per tant vots, que qualsevol llei aprovada des d'el Parlament de la República:

1. Quan encara era ministre de l'interior, en plena revolta de la banlieur, un ministre enèrgic vestit informalment, s'en va al mitg de la revolta i es dirigeix cridant a uns veïns del bloc de davant: "No n'esteu tips d'aquesta racaille (xusma)? Jo us la treuré amb el kächer (netejador d'aigua a pressió)! Aquesta escenificació, va estar molt estudiada i dirigint-se al veí es dirigia a tot França abans de que es convoquéssin les eleccions: Esteu farts d'aquesta xusma, jo sóc l'home.

2. La imatge que apareix en aquest post. En la jornada de reflexió per decidir el nou president de la República, el candidat de l'UMP s'en va a Normandia a passejar a cavall per una impressionant finca on crien braus. Tota la imatge està pensada mil·límetre a mil·límetre, i és portada a tots els diaris francesos i europeus, just el dia que hi ha eleccions.
Els francesos esmorzaran i aniran a votar amb la imatge d'un líder fort, confiat i que dalt del cavall, no sembla tant baixet. Aniran a votar amb la imatge d'un nou Napoleó.

3. Ahir, Sarkozy baixant a Madrid conjuntament amb les hostesses alliberades i rebent-lo a peu de pista i gairebé genoflexe (gracias Nicolás) ni més ni menys el president del govern espanyol. Sarkozy l'alliberador. Els francesos deuen estar exultants per què amb pocs mesos, aquest petit però ambiciós home, els hi ha tornat la grandeur. I la imatge d'ahir per ells és impagable.
Des de fa anys, França està en decadència econòmica i política, respecte a les potències europees com Alemanya i Anglaterra, però també i aixòels preocupava molt, respecte al veí espanyol que fruït d'un gran creixement econòmic s'ha convertit en un país gran amb dos grans centres de poder econòmic com són Madrid i Barcelona. Aquesta darrera fins i tot competeix amb París com a líder econòmic de tot el sud de França. I en aquest context, apareix la imatge de l'avió presidencial francés arribant a Madrid i rebut com és rebut un líder mundial. Aquesta imatge per els francesos, posa les coses al seu lloc. França encara és França.

Aquestes tres imatge demostren la importància de la comunicació en la gestió política, i com si es sap realitzar bé, els resultats són segurs. No sé però, si en Sarko podrà aguantar aquest ritme, segurament no.

Finalment, m'agradaria fer una reflexió que em va sorgir ahir escoltant la crònica de la notícia de TV3 sobre l'arribada de Sarkozy.
El noi que feia la crònica, no va informar, només va opinar: tot eren crítiques a Sarkozy: teatre, pantomima, etc. i es que si us hi fixeu, les tres fotos que us he assenyalat, van estar molt criticades per els informatius de la nostra, i en canvi van tenir gran èxit en l'electorat francés i és que estem molt endarrerits en comunicació política si qualifiquem de teatre aquests gestos.

Clar que és teatre! I a més, heu parat l'informatiu per veure'l!

5 comentaris:

**Clausewitz** ha dit...

molt d'acord amb el teu anàlisi. Segurament Sarkozy escolta als seus assessors i el resultat és el què hem vist.

en respost al teu post, tens raó. La política exterior no és la meva especialitat; és el teu terreny. jo tinc una visió massa historicista i universitària i sincerament, fa molt de temps que no la segueixo amb massa interès.

així que no només accepto els teus comentaris (faltaria més) sinó que reconec la ingenuïtat del meu anàlisi!

pau ha dit...

Amic Albert, sarkozy és un animal mediàtic i sap que la política exterior és un plató únic on es realitzen les millors pel·lícules, en canvi en Zapatero veu la política exterior com quelcom per a diplomàtics i empresaris.

Anònim ha dit...

Cada cop detecto més comentaris personals en els corresponsals de tv3, suposo que és una manera de promocionar-se internament (efecte Cuni, Terribes...), però crec que no ha de ser la línea. Els espectadors, almenys jo, desitjem crear-nos les nostres própies opinions.

pau ha dit...

Totalment d'acord anònim. A TV3 hi ha un problema que vé de lluny: no entenen la informació internacional sense posicionar-se sempre a favor o en contra d'algú. Fixa-t'hi. Sempre informen tendenciosament i això és terrible per la informació d'un mitjà públic.
Els informadors a informar i els opinadors a opinar.
Em sembla molt més digne l'opció de la Cuatro amb Gabilondo, ell opina i els altres informen, a TV3 és al revés en teoria tots informen però la realitat és que tots opinen fent veure que informen.
També, quan més llunyana és la informació, més crítics i opinadors són, quan més propera és menys opinen. Amb la informació internacionalsón molt més crítics

Markus33 ha dit...

Parlar sobre la "tendenciositat" de TV3 donaria per molt, i podriem separar-ho en dos gran conceptes:
Efecte "Bolaño" notícies nacionals, i l'efecte "progré-yupi" anti americà i similars, en les notícies internacionals.
Ara resulta que el model frencès (tant vàlid fa pocs mesos) ja no és tant bó.

"Qui més aboga més per la llibertat, és el que més l'ignora quant no aconsegueix dominar-la".

Recordem que és el primer que fan els "antics comunistes i els neo-comunistes" quant arriben al poder.