El Dream Team de ZP

Tal com li he promés a l'Albert, analitzaré els experts de ZP

Zapatero no para. Des de fa uns mesos, està desenvolupant una estratègia de comunicació molt planificada que va començar amb l'anunci de les ajudes 2500 euros per fill.

La intenció al reunir un grup d'experts de reputació internacional que l'assessorin a l'hora de realitzar el seu programa electoral, és claríssima: donar una imatge de solvència i preparació, envoltant-se de personalitats de prestigi acadèmic internacional.
Aquesta és una tàctica que ja va utilitzar Zapatero al 2004,al presentar un grup similar d'experts - en aquell cas, espanyols- que l'ajudéssin a configurar el programa electoral del 2004.

En aquella ocasió, els experts eren Miguel Angel Moratinos, Miguel Sebastián, Carmen Alborch, etc. i enguany, són Joseph Stiglitz, Jeremy Rifkin, Wangari Maathai,George Lakoff, Phillipe Pettit, Hellen Caldicott, etc. veritables experts de l'àmbit progressista amb molt prestigi internacional.

Però la pregunta a realitzar-se -tenint en compte que l'intenció de Rodríguez Zapatero és vincular la seva candidatura a noms deprestigi- és, per què aquests esperts? Per què aquests noms?
Hi ha moltes claus sobre cap on vol anar Zapatero, en els noms dels 14 experts que l'assessoraran.

Només voldria fixar-me en dos aspectes:

- El primer, la procendència geogràfica dels experts.
La majoria provenen del món anglosaxó i són pròxims als Demòcrates nord-americans i als laboristes anglesos. L'única assessora que prové del Sud,és la premi Nobel de la Pau africana, Wangari Maathai.
Estic convençut que si ZP al 2004, hagués fet una llista de 14 experts internacionals per assessorar-lo a l'hora de fer el programa electoral, hi hauria una majoria d'experts provinents de llatino-amèrica i del món àrab. La llista actual augura un canvi en la política exterior espanyola en el cas que guanyi el PSOE, una política exterior més atlantista i occidental. Males perspectives per Moratinos i l'Alianza de Civilizaciones.

- El segon aspecte, és el per què Zapatero vol -segons paraules de Caldera- reunir a l'èlit progressista mundial que faran d'Espanya un model de política progressista a nivell mundial.
Per què Zapatero renuncia al centre? Si hagués introduït tres o quatre de noms de prestigi mundial de caire liberal o centrista, la imatge de Zapatero hagués quedat molt reforçada i hauria posat en dificultats al PP, que es veurien més arraconats a la dreta, i Zapatero estaria pivotant en el centre de la política espanyola, on hi ha els vots.

La resposta la donava aquest diumenge a El País César Molina, amb el que ell anomena la "izquierda volátil" on segons el seu punt de vista i del PSOE, hi ha la victòria. Segons aquesta teoria, a Espanya hi ha una majoria de votants d'esquerres que voten al PSOE, a IU i a partits nacionalistes. La victòria del PP només es produeix quan una part de l'esquerra -la volátil- es volatilitza i desapareix, s'absté.
Al 2004, amb l'11M, la "izquierda volátil" va anar a votar,i el PSOE va guanyar.
D'aquí al març veurem una autèntica bateria de promeses i projectes per movilitzar a la "izquierda volátil", aquesta esquerra intel·lectuali crítica que li costa tant anar a votar.

I no és un bon pas per movilitzar aquesta esquerra crítica configurar un programa electoral amb prohoms del progresssime internacional que faran que Espanya sigui el far,el model del progresssime mundial?

PD: Fixeu-vos que tant Caldera com ZP, diuen progressisme i no esquerres, per subratllar el viratge anglosaxó de la proposta.