Mai estarem prou agraïts a Youtube.
Gràcies a l'aparició de Youtube, les nostres campanyes electorals són una mica més completes i en un futur no gaire llunyà, podrem aproximar-nos a l'ús de les tècniques electorals que s'utilitzen en qualsevol país occidental, i que fan que les campanyes esdevinguin l'escenari ideal en el que la imaginació i el risc siguin les principals armes per a seduïr als votants.
Havíem avançat en molts aspectes, però no podíem avançar en el mitja de masses per excel·lència, la televisió. Com diu Napolitan: "domina el mitjà dominant" avui en dia encara és la TV, en un futur proper serà internet.
La nostra legislació electoral, determina que durant la campanya electoral, els spots polítics televisius, només es podran emetre en els espais cedits per les televisions públiques. Aquests espais, solen estar situats just abans dels informatius, i la majoria de la població no hi presta la més mínima atenció, per lo que s'elimina el principal objectiu d'un anunci: sorpendre. Degut al desinterés del públic per aquests espais, els partits polítics tampoc s'esforçàven gaire en innovar i en crear spots que sorprenguéssin i es limitàven a fer el típic anunci on apareixíen els líders i algún paisatge urbà. Si més no, aprofitàven l'espai per donar a conèixer el candidat.
Aquesta situació, que es dóna també a altres països com França, feia que no hi haguéssin esforços creatius per a sorpendre, per a motivar els electors com ho fa la publicitat convencional, i en definitiva, es deixava desatesa la publicitat en el mitjà dominant.
Gràcies a Déu, ha aparegut Youtube i a fet que l'spot televisiu tingui un nou mitjà -internet- per a transmetre, i això per les nostres campanyes és una revolució. Avui en dia, ja és habitual que cada partit vagin creant una sèrie d'spots polítics que gràcies a Youtube poden arribar a la gent, i que abans no teníen canals per fer-ho. Hem de reconèixer que el DVD de David Madí, va ser el pioner i així passarà a la nostra història electoral.
Tot i que cada dia surt un nou spot, encara ens trobem lluny del nivell que han aconseguit els spots a països com EEUU, Anglaterra, etc. però mica en mica, el nivell anirà pujant fins a perfeccionar una tècnica electoral imprescindible que aquí teníem clandestina. A més, ja començen a treure el cap els spots negatius.
Acostumeu-vos-hi.
Encara ens queda camí per recòrrer en aquest terreny, sinó, fixeu-vos en el primer anunci negatiu que va fer l'equip de Lyndon Johnson a la campanya electoral de l'any 1964. Un anunci brillant. Johnson intenta treure profit de les declaracions de Barry Golwayer en les que defensava l'ús de la bomba atòmica per combatre al Vietcong a la Guerra de Vietnam. La veu de Johnson diu "Tenim el repte de construïr un món on puguin viure els nens, tots fills de Déu o enfonsar-nos a les tenebres. Hem d'estimar-nos o morir. I una veu en off diu "Voti a Johnson. Els reptes són massa grans per a quedar-se a casa"
Un spot negatiu brutal. Fa 43 anys. No cal dir que l'anunci va tenir un enorme èxit i que Goldwater va tenir una humiliant derrota.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada