divendres, 9 de novembre de 2007

Una abraçada!




Quan ens presentem a unes eleccions i estem elavorant l'estratègia que ens guiarà durant tota la campanya, acostumem a realitzar un anàl·lisi DAFO (debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats) per tal d'afinar més l'estratègia a seguir.

Fruït d'aquest i altres anàl·lisis, intentem fixar el nostre posicionament (allà on som forts i creiem que la gent li interessa). El posicionament és la zona del terreny de joc on nosaltres som més forts i a l'entorn del qual volem que giri la campanya.

A Espanya, el posicionament dels dos grans partits està molt clar, i no dubten en refirmar-lo sempre que en tenen l'oportunitat. Si el PSOE és el partit de la memòria històrica, el PP és el partit de passar pàgina, si el PSOE és el partit del matrimoni gay, el PP està en contra del matrimoni gay, si el PP és el partit de que va portar tropes a Iraq, el PSOE és el partit que les retira, si el PSOE és el partit de l'Estatut, el PSOE està en contra de l'Estatut, si el PSOE regularitza immigrants, el PP està en contra de les regularitzacions massives, i així succesivament: l'OPA a ENDESA, l'esglèsia, etc... Són partits que sempre estan enfrontats.

Sembla que per naturalesa, quan un partit proposa una cosa, l'oposició sempre hi hagi d'estar en desacord, de qualsevol tema, de qualsevol cosa.
Només quan un tema s'enfronta a un punt de vista oposat, hi ha confrontació. No hi ha conflicte si ambdues parts estan d'acord. Quan els dos principals partits estan d'acord, aquell tema esdevé lateral i prescindible, quan tots dos partits estan en total desacord, aquell tema esdevé principal i imprescindible.
Per això, a Espanya hi ha tanta confrontació, estan en desacord en tot.

Però això que serveix per tenir als teus seguidors movilitzats i serveix per diferenciar-te esdevé un error quan el rival té un posicionament superior a tu, en aquell tema.

Quan el teu partit o candidat rival té una clara zona de superioritat, és dir està més ben posicionat en algun tema, el millor és no entrar al joc, defugir l'enfrontament i fer una gran abraçada: en aquest tema penso igual que el meu rival, hi estic totalment d'acord.
Al fer això, reduïm la distància entre nosaltres i el rival en aquest tema, en la seva posició i la nostra just en un tema on el rival és més fort.

Un exemple molt clar de quan s'hauria de fer una abraçada i defugir l'enfrontament, és en un tema com el del canvi climàtic i la protecció del medi ambient. Si el teu rival és un gran defensor del medi ambient i un enemic del canvi climàtic, tu no pots proposar el contrari, no pots embrancar-te en un enfrontament que perdràs segur, has de donar-li la raó, declarar-te defensor del medi-ambient i passar a un altre tema. Sinó, et passarà com a en Rajoy i el seu "primo". A més, si has comés l'error de diferenciar-te és difícil de rectificar, ja que sempre que es toqui el tema del canvi climàtic, apareixerà el seu cosí.

En unes eleccions, aquest fenòmen és molt més clar. La batalla per a controlar l'esdevenir d'una campanya, és una batalla entre els temes de cadascú amb la finalitat que els temes on nosaltres som més forts (si som de dretes, seguretat, si som d'esquerres educació, per exemple ) siguin els que dominin la campanya.
Hem d'intentar que els temes forts del rival, no dominin la campanya, i la millor forma és reduïnt el desacord amb el nostre oponent en aquest temes. Fent una abraçadaa!