divendres, 30 de novembre de 2007

Triangulació d'última hora




Sempre he pensat que si Rodríguez Zapatero hagués triangulat una mica, la seva victòria electoral estava garantida. Però ell i els seus estrategues han considerat que no era al centre on teníen els vots en disputa, sinó a l'esquerra.
Eren els vots d'esquerra que van votar al 2004 al PSOE, els que havíen de mantenir, eren els vots "prestats" d'IU o d'altres partits nacionalistes que els van votar, els que havíen de conservar. Si ho aconseguíen i es mantenien en 11 milions, guanyàven, ja que el PP mai treu més de 10 milions de vots.
Conservar, aquesta era la consigna i aquest és l'error.

No s'ha anat a buscar a un nou electorat que els asseguri una àmplia majoria,és a dir, no han anat a crear una nova majoria social.
Han anat a conservar els votants del 2004, tenen una tàctica defensiva.

I com sabem, és impossible portar l'agenda amb una tàctica defensiva.
Segons aquest punt de vista, l'estratègia era oferir una imatge clarament d'esquerres, de confrontació amb el PP; per tal d'assegurar-se la continuïtat dels votants "prestats" del 2004. Per això, la dialèctica de confrontació PP-PSOE ha estat tant dura: uns reforçàven el perfil d'esquerres i els altres el de dretes.

I el centre? Totalment abandonat. Allà on sempre es diu que és on es perden i on es guanyen les eleccions, no ha interessat a cap dels dos partits i l'han deixat abandonat.

Si Zapatero hagués triangulat, si hagués fet més cas al centre, si s'hagués preocupat de neutralitzar algun dels arguments que han alimentat al PP durant aquests quatre anys, ara ja tindria la presidència assegurada.
La triangulació és resoldre els temes forts del rival, a la teva manera, és treure-li els arguments polítics que fan necessària la seva existència. Quins han estat els motors, els temes que han fet que el PP hagi fet la travessia pel desert amb opcions d'èxit? Quins grups socials han ajudat al PP a mantenir-se? Les victimes del terrorisme i la jerarquia eclesiàstica.
Amb mà esquerra i triangulació, Zapatero podia desactivar aquests dos actors i el PP s'hauria quedat sense arguments per a fer oposició. Però això era incompatible amb l'estratègia de mantenir els votants més d'esquerres provinents d'IU.

A última hora, tard, Zapatero s'ha vist obligat a triangular, però no sé si ja hi serà a temps.
El dimecres passat vaig discutir-me amb Luís Arroyo -un dels estrategs de ZP- sobre aquest punt. Per ell, el govern ha triangulat -em va posar la campanya de "Gobierno de España" com a exemple - per mí, no.

Ara, comerça a triangular. Fixeu-vos en tres gestos fets en la darrera setmana:
- Confirma a Pedro Solbes com a futur vicepresident i Ministre d'Economia- per què ZP no es va fer fotos amb Solbes durant els primers 3 anys? Per què no triangulàva econòmicament? Quin gran actiu (l'economia) desaprofitat -
- Suprimeix del programa electoral tots els temes que provoquin confrontació amb l'esglèsia (El País). Heu vist a la vicepresidenta com es mou per Roma?
- Anuncia que José Bono serà el president de Congrés en cas de victòria del PSOE.

Si us hi fixeu: triangulació per un tubo: vol disputar al PP tres temes bàsics per el PP: Economia, Esglèsia i España. Treure'ls-hi serà difícil, però si més no, desactivar-los. Que no puguin ser temes de desgast.

Així doncs, a quatre mesos del 9 de març, ZP s'ha dignat a triangular. Serà massa tard?