Sarkotot o com recuperar la "Grandeur" en quatre dies

Encara hi ha algú que es pregunti per què serveix la comunicació política? Si encara hi ha algú que s'ho pregunti, que es fixi en Nicolás Sarkozy, el polític europeu que més ha entés la importància de la comunicació en en l'estratègia política.
Sarkozy sabia el que els francesos volíen i els hi ha donat en pocs mesos les imatges anhelades per els seus compatriotes: un president de la República que torni a França al lloc que es mereix, a liderar el món.
Per analitzar la brillant posada en escena de Sarkozy, la utilització dels seus gestos per transmetre el seu missatge als francesos i al món, em fixaré en tres grans moments comunicacionals que ha tingut Nicolás Sarkozy darrerament, i que aporten molta més informació al electors, i per tant vots, que qualsevol llei aprovada des d'el Parlament de la República:

1. Quan encara era ministre de l'interior, en plena revolta de la banlieur, un ministre enèrgic vestit informalment, s'en va al mitg de la revolta i es dirigeix cridant a uns veïns del bloc de davant: "No n'esteu tips d'aquesta racaille (xusma)? Jo us la treuré amb el kächer (netejador d'aigua a pressió)! Aquesta escenificació, va estar molt estudiada i dirigint-se al veí es dirigia a tot França abans de que es convoquéssin les eleccions: Esteu farts d'aquesta xusma, jo sóc l'home.

2. La imatge que apareix en aquest post. En la jornada de reflexió per decidir el nou president de la República, el candidat de l'UMP s'en va a Normandia a passejar a cavall per una impressionant finca on crien braus. Tota la imatge està pensada mil·límetre a mil·límetre, i és portada a tots els diaris francesos i europeus, just el dia que hi ha eleccions.
Els francesos esmorzaran i aniran a votar amb la imatge d'un líder fort, confiat i que dalt del cavall, no sembla tant baixet. Aniran a votar amb la imatge d'un nou Napoleó.

3. Ahir, Sarkozy baixant a Madrid conjuntament amb les hostesses alliberades i rebent-lo a peu de pista i gairebé genoflexe (gracias Nicolás) ni més ni menys el president del govern espanyol. Sarkozy l'alliberador. Els francesos deuen estar exultants per què amb pocs mesos, aquest petit però ambiciós home, els hi ha tornat la grandeur. I la imatge d'ahir per ells és impagable.
Des de fa anys, França està en decadència econòmica i política, respecte a les potències europees com Alemanya i Anglaterra, però també i aixòels preocupava molt, respecte al veí espanyol que fruït d'un gran creixement econòmic s'ha convertit en un país gran amb dos grans centres de poder econòmic com són Madrid i Barcelona. Aquesta darrera fins i tot competeix amb París com a líder econòmic de tot el sud de França. I en aquest context, apareix la imatge de l'avió presidencial francés arribant a Madrid i rebut com és rebut un líder mundial. Aquesta imatge per els francesos, posa les coses al seu lloc. França encara és França.

Aquestes tres imatge demostren la importància de la comunicació en la gestió política, i com si es sap realitzar bé, els resultats són segurs. No sé però, si en Sarko podrà aguantar aquest ritme, segurament no.

Finalment, m'agradaria fer una reflexió que em va sorgir ahir escoltant la crònica de la notícia de TV3 sobre l'arribada de Sarkozy.
El noi que feia la crònica, no va informar, només va opinar: tot eren crítiques a Sarkozy: teatre, pantomima, etc. i es que si us hi fixeu, les tres fotos que us he assenyalat, van estar molt criticades per els informatius de la nostra, i en canvi van tenir gran èxit en l'electorat francés i és que estem molt endarrerits en comunicació política si qualifiquem de teatre aquests gestos.

Clar que és teatre! I a més, heu parat l'informatiu per veure'l!