Claus de les eleccions nordamericanes: el vot llatí

No és cap novetat dir que el vot "latino" serà un dels factors decisius de les eleccions nordamericanes de novembre, però si que ho és afirmar que en aquestes eleccions està en joc cap on s'acaba decantant aquest vot en els propers anys i per dir-ho clar, està en joc la configuració de les majories electorals de les properes dècades.

El vot llatinoamericà és un factor clau per qüestions demogràfiques, representen la primera minoria dels EEUU i són el vots decisiu en molts estats decisius, el més clar Florida.

Fins a dia d'avui, el vots llatí com el de la majoria de minories, és demòcrata, però des que George W. Bush va ser elegit candidat presidencial, hi ha un esforç republicà en aconseguir aquest vot, i cal dir, que l'esforç ha estat terriblement eficaç.

A les eleccions del 2000, George W. Bush, va aconseguir sumar el 30% del vot llatí i a les eleccions del 2004, va arribar al 40%, aquest resultat en part, explica la distància que va aconseguir respecte John Kerry.

Tal com va comentar el consultor Gary Norlinger quan va venir a Barcelona no s'entén com és que els republicans no volen el vot llatí. Són més religiosos que els republicans blancs, són més conservadors i defensen més a la família. A més, un 30% dels llatins són evangelistes. Són republicans i no ho saben.
El que els distancia dels republicans és la seva política migratòria.

Però no tots els republicans són així, John Mc Cain és dels que treballen per el vot llatí i de fet, l'ha aconseguit. Com a senador per Arizona va aconseguir el 70% del vots llatí.
A més, va presentar la proposta conjuntament amb Ted Kennedy per tal que els 8 milions il·legals residents als EEUU poguéssin ser legalitzats, que va ser molt valorada per els "latinos".
El problema de John Mc Cain és el seu partit -i no precisament Bush, en aquest tema- que a les eleccions del 2006, van baixar a un 30% del vot llatí. Els llatinoamericans dels EEUU veuen al partit republicà com a un partit antiimmigrant i fins i tot, racista.

De totes maneres, els demòcrates tampoc ho tenen tant clar. En primer lloc per què el candidat Brack Obama és percebut com a un candidat que pertany a l'altra gran minoria, els afroamericans i a més, perquè la majoria de llatins que van votar a les primàries demòcrates ho van fer per Hillary Clinton.

El partit republicà necessita entre un 35 i un 40% del vot llatí per a gunayra les eleccions, i Obama necessita trencar la desconfiança que genera en aquesta comunitat.
Hi ha una segona batalla dins les eleccions nord-americanes: la batalla pel vot llatí.
Si els demòcrates aconsegueixen frenar l'avenç republicà en aquest camp, hauran aconseguit un objectiu estratègic de cara el futur, si en canvi són els republicans que avancen l'hegemonia es mantindria.

S'està lluitant la batalla dels propers anys davant dels nostres nassos.