dilluns, 29 de setembre de 2008

El "problema" de la naturalitat





Quan estava totalment summergit en la campanya nordamericana em trobo amb el miting-festa que la "nova" Sègolene Royal va fer ahir al Zhenit de París per llançar la seva campanya per la candidatura del PSF.

Espectacular. No té desperdici. És una performance més americana que qualsevol que puguin fer als USA. Només el rap de Karl Rove pot competir amb l'espectacle d'ahir. Hi ha de tot: humor, política, ironia, música, etc.

Quan l'esquerra francesa supera als americans en showtime, és que els europeus estem més perduts del que ens pensem.

Segurament és un espectacle fantàstic pels militans del PSF i segur que motiva sobremanera als seus seguidors, però segur que no ajuda gens a l'excandidata socialista de cara a guanyar-se el vots dels francesos.

El problema és que Sègolene no necessita guanyar-se els vots dels electors francesos sinó que ha d'aconseguir el vots dels militants del PSF per tal de guanyar al principal candidat l'actual alcalde de París, Bertrand Delanöe, que té el suport de la seu excompany François Hollande.

I estic segur que els assessors de Sègolene Royal estan prenen molt bona nota de la campanya de Barack Obama i li han dit que per guanyar a Delanöe i Hollande, ha de representar millor el canvi que necessita de fa anys el Partit Socialista. Segurament li han dit la frase màgica: "Has de ser més autèntica, més natural, més pròxima. Has de ser tu".
El problema és que Obama sempre ha tingut molt clar la imatge de president que havia de transmetre. El seus seguidors fan dels seus mítings una festa, però ell mai deixa el posat de president, no s'ho pot permetre.

Ségolene Royal en canvi s'ha sumat a la festa, i així li ha sortit. Amb aquest resultat.

És probable que guanyi la candidatura al PSF -cosa que veig difícil-, però s'ha distanciat més que mai de l'elector francés.
No és amb xil·laba i acudits, i amb un pseudo esperit Woodstodià com farà oblidar la crisi als francesos i com portarà esperança a les banlieurs.

5 comentaris:

Medrán ha dit...

ai Ségolene, Ségolene! Quantes sorpreses més ens depara?

per cert, veig que el tema Rove t'obsessiona eh!

pau ha dit...

Albert, Segur que continuarà sorprenent-nos.
El rap de l'Mc Rove em té captivat!

GLbonafont ha dit...

Realment amb la classe que tenia aquesta dona!! Però tampoc crec que el consell de ser més pròxima i ser ella mateixa sigui dolent. El que passa és que en el video es veu molt falça perquè realment ella no és així. Vol aparentar el què no es i això li passa factura. No havia vist una dona amb menys gràcia en tota la meva vida!! Estic d'acord en que pot assimilar-se el master of ceremmonies Karl Rove. Brutal!!

pau ha dit...

Tens raó Guillem, ella no és així i ser ella mateixa no és dolent. El problema és que si vols ser president, has de saber trobar l'equilibri entre proximitat i distància. El ciutadà vol una digne representativitat.
Tal com diu el nostre admirat Sausez: La presidencialitat és l'equilibri entre potència i proximitat. Proper i distant alhora

ferran ha dit...

Pau, es brutal el video. Sant Youtube que ens permet veure aquestes delicies. Aquesta dona ja ho ha perdut tot!!! El nord el sud etc... Esta a la deseperada. El Guillem i tu teniu raó primer has de guanyar-te els teus per tenir opcions però no a qualsevol preu i menys perden la imatge de presidenciable.