dilluns, 15 de setembre del 2008

Quo Vadis PNB?









Es pot incitar als teus ciutadans a denunciar al govern espanyol davant les instituciona europees per opressió al poble basc i alhora "salvar" els pressupostos d'aquest govern espanyol que t'oprimeix a canvi de quatre compensacions?

No. O sí, i acceptar-ne les conseqüències.

Una dels principals atributs que els ciutadans valoren d'una força política o d'un candidat, és la coherència. La coherència genera el bé més prehuat per al candidat: la credibilitat. Pas previ a la confiança. Estadi anterior al vot.

Tot projecte polític, per tenir èxit, ha de generar credibilitat. Ha de guanyar-se la confiança del ciutadà.

Això vol dir que no hi poden haver incoherències? No, les incoherències en la política sempre hi són, ja que la vida és complexa i governar sovint fa que s'hagin de fer coses en les que no hi estem d'acord.

El problema s'accentua quan el que diem i el que fem no tenen res a veure. No pots tenir plantejaments maximalistes i a l'hora de la veritat regatejar per quatre càrrecs. No pots voler fer creure que t'enfrontes a un estat que oprimeix al teu poble i paral·lelament, "salvar-li" el cap al mateix estat.

A més, la contradicció s'accentua quan els rèdits que obtens de l'acord amb el govern central, són temes "interns" del món de la política: aprovació mútua de pressupostos, etc.


Així està actuant el PNB d'Urkullu i Ibarretxe. I em recorda molt als acords de CiU amb el PP de l'Aznar de la majoria absoluta.

Em sembla que no són conscients de les conseqüències que genera...

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquí ens cauen molt bé, els bascos. Però la realitat és que sempre van a la seva i de "solidaritat catalana" res de res.

Albert Medrán ha dit...

Doncs sí, molts paral·lelismes amb aquell CiU... i sí, sempre han tingut un gust dubtós pel doble joc que espanta!

justa a la fusta!

Anònim ha dit...

Els plantejaments maximalistes dels bascos no són una acrobàcia sense xarxa. Tenen el concert econòmic. Si no, ja m'agradaria veure'ls!
Salut!