Arrel del darrer atemptat d'ETA, però sobretot, de l'atemptat a l'hotel Marriod d'Islamabad, m'ha tornat a venir al cap una pregunta recorrent que sempre em vé quan es produeixen aquestes degràcies:
Què pot impulsar a una persona a matar quanta gent millor i deixar la seva pròpia vida pel camí?
La resposta més evident és: la causa, la causa que defensa fins a l'extrem de sacrificar-hi la vida.
No crec que la causa sigui el motor principal d'aquesta bogeria. El que motiva a un home a deixar-ho tot per una idea, fins i tot la seva vida i el que és més greu, la dels altres, és el relat.
El relat és el que fa que una causa tingui molts seguidors i que estiguin disposats a tot.
Analitzem el relat d'Al Qaeda i per extensió el terrorisme islamista. És un relat molt bó, està molt ben construït:
"El món està dominat per una aliança entre països cristians i Israel que tenen sotmesos a l'altra gran nació mundial: la comunitat musulmana (la Umma) a la que humilíen i volen imposar els seus valors cristians (la globalització) per això els musulmans hem de lluitar i derrotar aquesta aliança i així poder tornar al nostre passat gloriós (el califat i Al Andalus, com exemple)"
Més o menys seria així, l'he simplificat molt però és això.
En aquest relat hi intervenen tots els ingredients d'un bon relat: un dolent (els occidentals), un heroi (el martir), una amenaça (la destrucció de la tradició islàmica), una recompensa (el retorn al passat gloriós, en el cas del suicida, el paradís), una injustícia (la voluntat d'eliminar la societat tradional musulmana), uns antecedents històrics (les croades, etc.).
Però tot això no tindria la força per aconseguir que hi hagués gent disposada a suicidar-se si no és a través de l'emoció.
El relat sempre ha de ser emocionant, ha de conmoure. I per aconseguir-ho, ha d'apel·lar als valors.
Els valors són el veritable motor del relat. Un bon relat sempre es sostenta sobre uns valors sòlids.
En el cas d'Al Qaeda, el valor sobre els que sostenta el relat, és el valors més fort per a la comunitat musulmana: l'islam.
És a dir, la religió però també l'organització social que d'ella emana, la tradició.
El mateix passa en altres tipus de terrorisme. És per això que el relat és tant important, per què un bon relat pot moure muntanyes.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
és l'essència... i és la raó de perquè hi ha aquesta barbàrie...
NO HI HA RES MÉS PERILLÓS QUE UN INCULTE AMB UN IDEAL.
Publica un comentari a l'entrada