dimecres, 3 de setembre de 2008

No és perplexitat, és decadència









L'Associació Catalana de Sociologia va publicar ahir un estudi on descrivia l'estat d'ànim de la societat catalana. La conclusió de l'estudi és que la societat catalana està "perplexa" davant els canvis que està sofrint. La meva conclusió és més dura, la societat catalana està en decadència.
Tenim dos dels senyals de les societats decadents:

- Declivi demogràfic clar. Tenim una crisi demogràfica de primer nivell. Sort en tenim dels fills provinents de la immigració que ens fan aixecar una mica els números, per què sinó seríem una de les societats europees menys natalistes. Aquest fet que preocupa a molts països d'Europa amb una natalitat més alta que la nostra i prenen mesures per revertir-ho, a nosaltres ens sembla el més normal del món. Senyal de modernitat i en realitat és senyal de decadència.

- L'abandonament dels nostres valors. Deixeu-me citar a Rafael Alberto Pérez
" Per veure i interpretar el món necessitem adoptar un angle de visió, una certa perspectiva i aquesta perspectiva ens la donen els valors en els que ens sostenem. Aquesta visió és important per què la conducta ètica és, per força, conducta conscient. Si desconeixem què és el que ens motiva, és probable que no tinguem mai una conducta constant. Si no prenem consciència de quina òptica en particular estem utilitzant per a mirar el món i valorar-lo, no tindrem cap opció de preveure el que farem ni quina serà la nostra manaera de reaccionar. La falta de valors ens faria aparèixer davant els altres com erràtics, carents d'una línea d'actuació i fins i tot, d'una consistència lògica. Una persona que cada vegada que prenés una decisisó estigués canviant els criteris i l'escala de valors des d'el que l'adopta, actuaria de forma "aparentment irracional"
La societat catalana s'ha tornat relativista en tots els sentits i ha abandonat els seus valors tradicionals. Si sempre ens havia caracteritzat l'iniciativa, l'esforç, l'emprenadoria, ara tots els joves catalans volen ser funcionaris o treballar a La Caixa, que vé a ser el mateix.

Un signe clar de l'abandonament dels valors a Catalunya, és l'aposta de l'independentisme català per fer un independentisme que fugi dels valors i es centri en en l' interés, és a dir en interés econòmic. Perquè a la gent l'interessa econòmicament ser independent. Però, què què passarà si no ens arriba a interessar? Si Espanya solucionés el dèficit fiscal. Ens interessaria ser espanyols, no?. Més espanyols que ningú.

Potser sí que és perplexitat, és perplexitat davnt la decadència.

9 comentaris:

**Clausewitz** ha dit...

Sí, i també un gust excessiu per mirar-nos el melic, i creure que el fet de tenir un enemic ja ens soluciona els problemes. Tot es culpa de Madrid. Tot es culpa d'Espanya i au, no cal fer res meés...

pau ha dit...

Això també, Albert. Tens raó

Marc S.C ha dit...

És un símbol de la decadència dels valors dels nostres governants.

Durant 25 anys els que ara governen el nostre país han bobardejat als catalans amb Pujol Botifler, Pujolets, Petits Burgesos, traïdors etc.... I van anar, uns venen la "Lluna" de l'Independència, i els altres venen "el victimisme" convergent pel finançament (producte d'una mala gestió dels recursos, deien.
Finalment amb maniobres poc legítimes i enganyan al seu propi electorat, han arribat al Govern.

I ara els uns es "baixen més els pantalons" que els Pujolets, i els altres s'apunten al carro del finançament després d'haber-lo menyspreat quant els "petits burgesos" el defensaven.

Els governans són els referents d'un poble, són els que l'han de guiar amb els seu exemple, i ara els Catalans no tenen el seu pastor, els uns estant "raviosos" per la jugada indigne del tripartit, i els altres abans de reconeixer la realitat es vendran el país per tal de que "els petits burgesos botiflers" no tornin al govern.

Roser Ayats ha dit...

Bones,

Decadència per falta de lideratge clar? Jo crec que també.

Roser

Anònim ha dit...

Super interessant aquest post, caldria que algun dia aprofundíssim en aquest tema, però només dir que penso que els governants no viuen la realitat, que viuen envoltats del políticament correcte, del que els hi diuen els que els envolten (sempre el que volen sentir)... i no toquen de peus a terra. Això és el que provoca el que tant ben dit deies que és la decadència.
Lluís

pau ha dit...

Marc, Roser i lluís,

Els polítics són un reflex de la societat. Si, no són tant brillants com els d'abans, com tampoc ho són els professors, empresaris, creadors, en definitiva, el conjunt de la societat.

Beta Perseu ha dit...

Et felicito. No sabria dir-ho millor. Sembla que m'hagis agafat els pensaments desordenats que tinc i posats l'un darrere l'altre amb més encert i claredat dels que mai podria tenir jo.
Ara la pregunta és? què fem per girar la truita?
Salut!

pau ha dit...

Per girar la truita Beta, només hi ha una solució: Fer autocrítica i tornar a començar.

Marc. ha dit...

O triar els polítics que es mostrin més coherents en els seus plantejaments, encara que no ens prometin la Lluna, i encara que els resultats no siguin inmediats, donem un vot de confiança a aquests tipus de polítics.