The Obama's tax

La Taxa d'Obama. Així és com es coneix als USA la principal proposta econòmica de Barack Obama.

El senador demòcrata proposava per a millorar l'economia -i encara proposa- la creació d'una taxa que gravés sobre les grans empreses que cotitzen a Wall Street i que tant s'havíen enriquit fins fa pocs dies de la bonança econòmica.

Aquesta taxa, després dels darrers esdeveniments, queda totalment desfassada com a proposta per a sortir de l'actual crisi econòmica.
Com podem gravar més impostots sobre companyies que tenen un greu problema de liquiditat i que justament els diners públics de l'estat són els que s'els hi ha d'injectar per a evitar el col·lapse?

Obama s'ha trobat amb una situació que no preveia i on el govern en comptes de recaptar més diners, n'està subministrant en les principals companyies finaceres del país.

Obama continua proposant la seva taxa. Una taxa que tindrà sentit en un altre context, però que no dóna cap resposta a l'actual situació. I el votant el que vol és una resposta econòmica a aquesta crisi.

En canvi Mc Cain, amb la fòrmula simple d'abaixar els impostos a tothom - a ciutadans i grans empreses- i atacar constantment a la "crosta" de Wall Street, es pot trobar que sigui el primer candidat d'un partit governant que una gran crisi l'afavoreixi, tal i com avui comenta el gran Dick Morris.

Obama té una gran oportunitat per consolidar les seves espectatives electorals amb aquesta situació econòmica, però per fer-ho, haurà de deixar per més endavant la taxa i construïr un nou missatge econòmic.

El pitjor que li pot passar a un polític és continuar per el camí previst quan la realitat s'en va per una altra banda. Sobretot en economia, sinó que li preguntin a Rodríguez Zapatero.

Així doncs, em sembla que assistirem a l'enterrament de l'Obama's Tax.