Una de les moltes mesures que el president del govern espanyol ha portat a terme per intentar suavitzar la crisi -i sobretot, per no ampliar el "fet diferencial" espanyol, l'atur- ha estat l'anomenat Plan Zapatero.
La iniciativa -la més encertada de les proposades- podria ser una gran ocasió per els ajuntaments, però em sembla que la gran majoria no la sabrà aprofitar.
El Pla Zapatero consisteix en crear un fons de 8000 milions d'euros per tots els ajuntaments espanyols, per tal que durant aquest any es portin a terme projectes urbanístics que donin feina a un cert nombre de treballadors de la construcció durant aquest any. No és res més que una ajuda temporal a les empreses de la construcció i alguns treballadors a través dels ajuntaments.
És un intent de mantenir artificialment la màquina durant un any, a veure si sona la flauta i la cris afluixa.
Tot i la simplicitat del'argument, els ajuntaments teníen una oportunitat d'or per portar a terme projectes urbanístics estructurals o si més no, per desencallar el projecte que mai arribava a materialitzar-se.
El Pla etipula una xifra concreta per número d'habitants, i per què us en feu una idea, un municipi de 40.000 habitants, reb prop de 7 milions d'euros per gastar al llarg d'aquest any. I un municipi de 100.000 habitants, 18 milions d'euros.
Les úniques condicions eren que s'havíen de presentar els projectes en un període extraordinàriament breu i que s'havia de tenir enllestit abans de finalitzar l'any 2009.
Aquestes condicions limitaven els projectes a presentar, però tot i així, sempre hi ha algun pojecte encallat o projectes exprés amb valor afegit en el futur, més enllà dels llocs de treball creats en la construcció.
Però, la realitat és la que és. I finalment aquest pla ha servit per a deixar-nos a tots ben retratats. Sobretot als nostres líders locals i l'ambició i la visió de futur que tenen.
Mireu la llista dels projectes presentats pel vostre municipi: pistes d'skate, piscines, carrers, rotondes, camps de futbol, etc. És depriment. Això en plena crisi estructural del nostre model productiu!
Molt pocs vivers d'empreses, auditoris, fibra òptica, parcs tecnològics, etc.
És el model que ens ha portat fins aquí. Curt termini. Poca ambició ni quan t'hi obliguen.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
.jpg)
.JPG)
3 comentaris:
tan encertat i incisiu com cruel... uf, quin post més brillant!
Molt encertat; suposo que els dirigents politics tot ho basen amb rèdits electorals, i més val tenir contents diferents col.lectius a curt termini, que afrontar verdaderament el problema principal que patim avui; la crisi, afegint valor a la nostra economia.
Aquest comportament denota una actitud molt poc responsable, la veritat.
Si Ciro, una mica cruel si que és.
Tens raó Van Banet, a curt termini. Aquesta és la visió de molts dels nostres dirigents.
Publica un comentari a l'entrada