El líder de Convergència i Unió, Artur Mas, presentarà demà dimarts, al Palau de Congressos de Catalunya, el seu projecte de "Casa Gran del Catalanisme" l'intent des de CDC de regenerar el motor que ha liderat la política catalana en el darrer segle: el catalanisme polític.
La conferència de demà d'Artur Mas, pot ser el punt d'inflexió en la carrera política del líder de CiU. Si articula un relat, un discurs, un projecte estratègic que sintonitzi amb les aspirancions i neguits dels catalans d'avui i fugi del tacticisme de curta volada, tindrà més pròxima la presidència de la Generalitat de Catalunya, sinó, la tindrà més llunyana del que la tenia fa una setmana.
L'objectiu de la proposta del líder de CIU és molt clar: el posicionament.
Artur Mas ha fet una anàl·lisi de la situació política de Catalunya i n'ha tret un diagnòstic clar: el catalanisme polític està en crisi per què ja ha complert els objectius que s'havia marcat: recuperar les institucions catalanes, normalitzar el català i modernitzar Espanya. Quan s'han complert els objectius sorgeix la crisi, per què no se sap cap on anar.
Davant de la desaparició dels objectius comuns,els partits catalanistes es plantegen objectius diferents, que arriben a ser, fins i tot, contradictoris: federalisme,sobiranisme, independència,etc.
A més, tot això en un context d'empat tècnic al Parlament de Catalunya, una situació política enquistada que fa que qualsevol projecte sigui difícil de tirar endavant, per la diferència d'objectius de cada partit polític i per l'aritmètica parlamentària.
Aquesta situació, enmarcada en una crisi global de confiança en els partits polítics creada per els canvis socials que s'han produït amb el canvi de segle: la globalització, l'impacte de la inmigració, la inseguretat, etc.
Aquest plantejament de desorientació, de crisi del catalanisme, està interioritzat per bona part de la societat civil catalana, que comença a estar disposada a que se'ls presenti un projecte, un relat creïble i engrescador.
L'objectiu de la proposta de CDC és el posicionament. Posicionar-se com la persona i el projecte que marca els objectius polítics del catalanisme, que projecta un horitzó comú per aconseguir que el catalanisme continuï essent majoritari i el motor polític de Catalunya,en el futur.
Per això, ofereix una proposta -la casa gran del catalanisme- que va més enllà del seu partit i que intenta sumar a persones independents en el projecte.
Artur Mas, ha arribat a la conclusió que la crisi del catalanime és profunda,i que bona part de la societat ja ho perceb. El seu objectiu, és que quan el país es convenci que la política catalana no té un objectiu clar, que no hi ha un horitzó comú, i es busqui un projecte en el marc del catalanisme, la gent vinculi el projecte de la "Casa gran del catalanisme" amb el projecte del país.
És a dir, l'objectiu d'Artur Mas és avançar-se als esdeveniments, moure fitxa i posicionar-se com a la solució que sorgeix des d'el catalanisme, per quan la crisi del model actual es produeixi.
Per aconseguir això, cal presentar un projecte potent,ben travat,un relat que lligui les preocupacions més profundes amb les esperances més compartides.
Dimarts sortirem de dubtes. Serà un dels dies més importants del cap de l'oposició de l Parlament de Catalunya. O en surt reforçat o seràl'inici del relleu.
.jpg)
.JPG)
15 comentaris:
No tinc cap dubte soble la importància de la conferència de l'Artur ni de la veracitat dels seus diagnòstics. Em temo, però, que no se li sabrà donar la importància que té fins passats alguns anys, quan podrem dir: tot això ja ho va dir en Mas.
Es comet un error quan es vol llegir el projecte en clau electoral, tant per els contrincants com per els propis que busquen alguna revelació que els renovi les ganes d'anar a votar encara que sigui a en Duran.
L'Artur va molt més enllà i qui no aixequi la vista no ho veurà.
Està clar que el projecte de refundar la casa gran del catalanisme és una cosa que va més enllà de convergència i el seu líder.
El catalanisme, que podria seguir sent la bandera política per molt de temps, ha quedat estancat. Més per qüestions polítiques de vol rasant que no pas perquè sigui un projecte superat.
En Mas ha de moure fitxa. Altrament, el catalanisme li podem dona el certificat de defunició.
Coincideixo en l'anàlisi del context, en els arguments a favor de la necessitat, en la necessitat del relat davant la crisi post-era.
Estic d'acord.
Ara bé, i el què dic és completament personal i difícilment argumentable amb fets, però crec que Mas no estarà a l'altura del què el moment demana. En tot cas, esperaré amb molt d'interès la resolució, el contingut i els moviments post.
Efectivament Clausewitz, la clau és si estarà a l'alçada del repte.
jo des del punt de vista de marketing, o veig més que un posicionament com un rellançament...no ho veus tu igual Pau?
Totalment d'acord Cristina.
El que fa Mas,és posicionar-se en un àmbit -el catalanisme,la refundació del catalanisme- que segons ell serà el que marcarà la política catalana a mig termini.
De fet,pot semblar nou,però és el que sempre havia fet Pujol.
És un exemple clar de posicionament.
M'encurioseix saber com plantejarà Artur Mas l'artilugi polític que ha anomenat "la Casa Gran del Catalanisme".
Una consideració prèvia: Ara tenim un context polític idoni per a carregar les tintes contra Espanya i fer un discurs marcadament nacional, fins i tot José Montilla l'ha fet a Madrid... (apagada de l'agost a Barcelona, crisi de trens, un Estatut que penja d'un fil sobre la taula d'un Tribunal Constitucional malferit, etc). En aquest context seria massa fàcil fer un discurs victimista i treure pit tot seguit. Si això no va acompanyat de mesures paliatives molt clares i concretes no serà efectiu. La gent està en general una mica cansada que li venguin fum.
Un altre aspecte seria plantejar com a pas previ per a recuperar la Generalitat el fet de tornar a ser essencials en la governabilitat d'Espanya a partir del març. Les èpoques de convivència amb el poder de Madrid han estat provablement les més productives. Podria invertir-se el fenomen del vot dual a Catalunya, que la gent voti en clau estatal a les catalanes i en clau catalana a les generals. Que passaria si es plantegés una possibilitat real de tenir un ministre a Madrid? Podria ser un bon trampolí. Això demana un discurs a curt termini ( d’aquí al març) i ampli de mires per a captar vots tradicionalment no catalanistes.
Altre qüestió serà l’actititud cap a ERC, seduir-los finalment perquè no els tornin a donar carbasses. De fet em penso que són l’unic partit que assistirà a l’esdeveniment.
I en tot cas, i per acabar, si Mas fracassa, ja han posat a la recàmara a Oriol Pujol, no creieu?
Benvolgut Diek,
Efectivament, les eleccions de marçpoden ser claus per l'esdevenir de la política catalana. Si alguns resultats grinyolen, tot estarà en qüestió.
Pel que fa al tema Oriol Pujol,no el contemplo com a veritable alternativa ni que en Mas es retirés. Té morbo per ser fill de qui és, però no crec que el seu paper sigui el de lider de CIU. Si Mas no guanya, apunta a Lluís Recoder.
Totalment d'acord, Pau. Recoder és l'home.
Marc
Marc, no sabia que eres cosí de l'Ariadna. Felicita-la de part meva!
Això està fet!
Per cert, ens veiem a dimarts a Madrid, jo també assitiré al seminari.
Marc
Fantàstic. Fins dimarts!
Faig l'anàlisi a "bou passat", un parell de reflexions:
Mas ha volgut recuperar tot el que ha perdut CiU els últims set anys, des del Majestic II: el pujolisme més autèntic, entès com a catalanisme "catch-all". Mas vol ser Pujol, i no ho és. Ni dins el partit, ni fora.
En els moments claus del discurs, li va faltar nitidesa i concreció. No va ser suficientment contundent en l'opa hostil a l'espai sobiranista, i va ser massa contundent per un sector "unionista" (ho dic amb tota la mala intenció).
Coincidisc plenament en el concepte posicionament. Insistisc en el pujolisme: un país, un projecte, un líder.
Però ni estem als 80 ni Mas és Pujol. Sóc partidari d'anar ja diferenciant: secessionistes i unionistes. Si el catalanisme ja no vol reformar Espanya (i això no ho ha inventat Mas, sinó mireu les conclusions de les jornades d'Òmnium de fa un mes, tothom hi estava d'acord, des d'Anna Simó fins Jordi Sànchez), llavors Espanya no és més que un obstacle.
Voler agafar-ho tot pot voler dir no agafar res. Mas està jugant amb foc.
Estratègia o tàctica? No ho tinc clar.
Vicent, és el problema de ser un partit "catch-all": si et defineixes massa perds votants, has de dir però no dir.
La clau està en el posicionament.
Mas & co. pensen que s'ha acabat l'escenari de dretes/esquerres: venen temps on la confrontació no es basarà en l'eix dretes/esquerres per tornar a l'eix nacional: retallada de l'estatut al constitucional, crisi del catalanisme, etc. i Mas es posiciona allà on era Pujol.
No és res de nou, però en un context com el que vé, només pot posicionar-se en aquest àmbit, el que no té cap acció de govern que el lligui. Té temps per dedicar-s'hi.
Si aconsegueix que cali la idea que és la persona que està repensant el catalanisme i que en vol ampliar les bases i l'ambició, quan la crisi del catalanisme sigui més evident, ell ja estarà posicionat com "el qui ja redefinia el catalanisme"
És el posicionament, és marcar el marc de referència. És com ICV, per molt que fagin els altres partits en matèria de medi-ambient, el partit que tothom perceb com a més defensor del medi-ambient és ICV. A Espanya serà en ZP, per què IU no s'ha posicionat en aquest àmbit.
No et manca raó, Pau. Entenc molt bé el que em dius, el tema del "catch-all" és com tu dius, però també a l'inrevès: un missatge massa diluit és dèbil.
Com a acte comunicatiu està molt ben fet i muntat, un 10 pel Madí. L'objectiu de l'acte era posicionar-se, d'acord. Ho fa. Però a l'hora de la veritat, què aporta? Absolutament res.
Resitua el debat en l'eix nacional, però com la marca verda la té ICV, la marca independència la té, encara, Esquerra. Ell no ha fet gaire (i ho podia fer) per percutir a aquest àmbit. Ha perdut una gran oportunitat per fer-ho.
I calia esperar, crec jo, més entusiasme per part dels opinadors satèl·lit (coneixes la meua opinió sobre el gremi).
Esperava més de la conferència, sincerament. I no li queden tants cartutxos.
Eps, potser m'equivoque, eh?
Publica un comentari a l'entrada